Diumenge I (A) d'Advent

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 24, 37-44 

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué tots. Igual passarà en l'adveniment del Fill de l'home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l'una fora presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu·ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hau· ria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».

Preparem el Cor per a Crist que Ve
 

Les lectures i els evangelis d’aquestes setmanes se’ns han presentat des del gènere apocalíptic. El seu sentit no fa referència al final del món, sinó al final de la història des de la perspectiva de l’home, que sovint creu ser la mesura de la vida i el determinador de la seva pròpia existència. Així passava en temps antics, quan els profetes s’esforçaven per fer conèixer al poble la voluntat de Déu i fer-los entrar en raó sobre la necessitat de corregir l’error de voler amollar Déu al caprici humà. Avui continuem repetint aquests mateixos esquemes, però ja no són els profetes els qui ens qüestionen: és el mateix Jesucrist qui ens interpel·la amb la seva paraula i el seu exemple.

 

Amb aquesta mirada entrem en el camí de l’Advent, una preparació de quatre setmanes, en les quals cadascuna ens proposa una purificació progressiva de la nostra actitud espiritual, orientada a l’encontre amb el Crist que neix en cada cor.

 

La Primera Setmana ens convida a “Esperar Vetllant”. Jesús és el Primer i l’Últim: el Primer perquè per Ell tot fou creat. “Totes les coses van ser fetes per Ell, i sense Ell res no ha estat creat” (Jn 1,3). I l’Últim, perquè en Ell tot conflueix: “Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi” (Ap 21,6a). Però la voluntat de Déu és sortir a la recerca de l’home, com el Pare del fill pròdig surt al seu encontre quan el fill retorna. Així també Jesús, en encarnar-se, surt al nostre encontre. Per això se’ns proposa “esperar vetllant”.

 

Aquesta vetlla neix de mantenir-se despert, en una actitud d’alerta que ens invita a una esperança activa. No és quedar-nos quiets esperant, sinó una espera participant que posa en joc tot allò que som: el que és bo i allò que encara cal millorar en la nostra vida. Vetllar és mirar com participo en el món que m’envolta, estar atent per tal que sigui jo qui ajudi a millorar el món i no que el món em devori.

 

“La Paraula vingué a casa seva, i els seus no la van rebre” (Jn 1,11). Aquesta és una veritat que va pesar sobre aquells que no reconegueren el Messies; nosaltres hem de vetllar per saber trobar-nos amb Ell, que continua venint. Perquè qui s’Encarnà és el Verb, la Paraula viva de Déu.

 

Així, el camí de l’Advent és la nostra manera de tornar a desprendre el cor de les coses del món, per deixar-li espai perquè pugui fer niu en la nostra vida i així viure l’Evangeli. Esperar vetllant requereix avaluar el camí fet durant l’any que s’acaba —l’any litúrgic i l’any civil— i disposar-nos de nou a rebre’l, a reconèixer-lo, a acollir-lo.

 

D’aquesta manera no estarem simplement afegint un any més a la nostra vida de fe, sinó que estarem vivint de veritat la nostra vocació cristiana.

 

Visquem amb consciència aquesta Primera Setmana d’Advent en clau d’Esperar Vetllant.

 

Mn Edwin Vásquez

Rector de la Parròquia de Tordera

 «ESTIGUEU-NE SEGURS. ESTIGUEU A PUNT» 

(Mt 24, 43 i 44) 

Un any més encetem el temps d’Ad· vent i, amb aquest, l’any litúrgic. Ens preparem en aquest temps per l’arri· bada del Senyor, aquella arribada que celebrem cada any amb les festes de Nadal. De tant repetir aquesta prepa· ració, potser no ens adonem de la seva importàn· cia, i certament la mateixa dinàmica de la societat de la qual formem part no ens hi ajuda gaire, pel fet d’haver convertit el Nadal (és a dir, la solemnitat del naixement del Senyor) en la festa de la llum, quan no en una festa purament comercial. 

El centre de la celebració és que Déu ha enviat el seu Fill, que s'ha fet home en les entranyes de la Verge Maria per obra de l’Esperit Sant, i que ha vol· gut compartir la nostra humanitat, no tan sols per experimentar el que nosaltres vivim, sinó sobretot per morir, i vèncer així la mort des de la seva mateixa naturalesa.

No és poca cosa, aquest misteri. És tan gran que no ens hauria de deixar de sorprendre mai. Però l’adve· niment del Fill de Déu no és un simple fet passat, és també present, perquè Crist és enmig nostre, en la seva Església i en el rostre de cada ésser humà, i de manera molt especial en el ros· tre dels que més necessiten de la presència conso· ladora de Déu al seu costat. 

No es tracta d’il· luminar tan sols els carrers, tot i que sigui un bell costum que arrela en el misteri de l’encarnació i en costums ances· trals. Es tracta sobretot d’il·luminar els nostres cors, i que nosaltres siguem capaços d’il·luminar els cors dels altres. Com il·luminar·los, si no és amb la llum de l’esperança? 

Escriu el papa Lleó XIV: «Déu mostra predilecció vers els pobres, a ells s’adreça la paraula d’esperan· ça i d’alliberament del Senyor i, per això, fins i tot en la condició de pobresa o debilitat, ja ningú s’ha de sentir abandonat.» (Dilexi te, 21). Un dels costums dels països nòrdics que hem im· portat i incorporat a les nostres tradicions nadalen· ques és la corona d’Advent. Estiguem doncs aquest primer diumenge d’Advent a punt per encendre l’es· pelma de l’esperança, amb la seguretat que per poc que ens hi esforcem, la seva llum podrà arribar a qui més la necessita. Sols així podrem acomplir la missió que ens confiava el papa Francesc en convocar aquest any jubilar de l’es· perança que està a punt de concloure: «Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom! I que l’Església pugui ser testimoni fidel d’aquest anunci arreu del món!» (Spes non confundit, 6). 

+ fra Octavi, 

 bisbe de Girona