Diumenge II (A) d'Advent

 

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 3, 1-12 

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d'ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusa lem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 

Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se bate jar, els va dir: «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s'acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No vis queu refiats pensant que sou fills d'Abraham, que Déu pot donar fills a Abra ham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l'arrel dels arbres, i ja sabeu que l'arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l'entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s'apaga»

Bona Vigília de la Puríssima.
 
Hem acabat ja la Primera Setmana d’Advent i comencem la segona, en la qual destaquem la figura de Joan Baptista; però no per ell mateix, sinó pel seu missatge. Ell crida a la conversió perquè el Regne de Déu és a prop. Per exercir el seu ministeri profètic, se’n va a l’altra banda del Jordà, a la vall de Jericó, lloc de pas de tots els qui busquen travessar el riu. Allà es troba amb molts, que després esdevenen multitud davant la seva crida a la conversió. Ell els submergeix en les aigües, donant un nou sentit a aquella purificació ritual tan comuna entre els fariseus, perquè és el moment d’adoptar una actitud decidida davant la crida, ja que la conversió exigeix compromís en aquell moment crític per al poble i per a la història que el Baptista denuncia: “la destral ja està posada a l’arrel dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit serà tallat”. (Mt 3,10)
 
Malgrat aquesta denúncia profètica, tan vigent també per al nostre temps, el model que se’ns ofereix en el Baptista és un model d’esperança. La seva predicació busca que els cors es disposin adequadament, perquè no n’hi ha prou d’anomenar-se fills de Déu, sinó que cal assumir-ho de veritat. Els fariseus es conformaven dient-se: “Tenim per pare Abraham”, i Joan els advertí: “...us dic que Déu és capaç de fer néixer fills d’Abraham d’aquestes pedres” (Mt 3,9). Així mateix, tampoc per a nosaltres és suficient anomenar-nos cristians: cal actuar com correspon a aquells que pertanyem a Crist. El Pare pot cridar també cors endurits com la pedra perquè es converteixin al seu Fill, i si són radicals en el seu compromís poden tenir fins i tot més mèrit que qui pensa que, pel sol fet de complir una tradició, ja en té prou.
 
Davant un escepticisme semblant al del nostre temps, Isaïes profetitzà al seu poble que sobre un rebrot del tronc de Jessé (pare de David) reposaria l’Esperit del Senyor amb els seus set dons, i, ple d’aquest Esperit, regnaria amb un poder que justifica, pacifica, construeix i harmonitza. Per això, poèticament, mostra imatges inversemblants on els animals responen millor que els humans davant la invitació a participar en el món renovat. I el Salm 71 celebra que a aquest Rei li sigui confiada la Justícia i la guia de tots els humils, perquè Ell és qui els escolta i els defensa. Aquesta profecia continua vigent en els nostres dies i per a la vinguda d’aquest Rei que, en la seva Missió, és generós. El nostre compromís és preparar-nos-hi conscientment.
 
Si la proposta evangèlica per a la Primera Setmana era: “Esperar vetllant”, per a aquesta Segona Setmana d’Advent la consigna és “Preparar-se amb la Conversió”. Ens preparem per rebre Jesús que neix; que, doncs, la nostra conversió contínua sigui la nostra millor preparació per a la Nativitat del Senyor.

 

Mn Edwin Vásquez

Rector de la Parròquia de Tordera

«OBRIU UNA RUTA AL SENYOR, APLANEU-LI EL CAMÍ» (Mt 3,3) 

Som en el temps d’Advent, aquell que ens ofereix la possibilitat de preparar els nostres cors per a l’arribada del Senyor. Repetir cada any el cicle litúrgic ens pot portar a la monotonia, a la sensació que altre cop ens trobem davant dels mateixos misteris. En part, això pot ser cert, però ens caldria tenir present que nosaltres, un any per altre, no som els mateixos. La dinàmica de la vida, els fets que successivament vivim fan que cada any sigui en certa manera diferent, i per això mateix cal que visquem l’Advent i el Nadal d’una manera sempre diferent, sempre nova. 

Podem aprofitar aquest temps, que ens parla de l’adveniment del Senyor com a home fa més de dos mil anys, però que també ens parla del seu adveniment en els nostres cors, de manera particular en el de cadascun de nosaltres. I per poder rebre’l com cal ens hem de preparar, hem d’aplanar el camí, treure l’herbassar que dificulta el seu pas i que Ell arribi fins a nosaltres, aplanar-li el camí obrint les nostres oïdes a la seva veu, que sempre ens crida pel nostre nom. Maria, la Mare de Déu concebuda immaculada, ens és un model. Ella dubtà, ni que fos uns segons, però va vèncer de seguida qualsevol dubte en base a la seva confiança en el fet que acomplir la voluntat de Déu era la millor opció. Maria va obrir una ruta al Senyor, amb la seva concepció va aplanar-li el camí per tal que fent-se home com nosaltres, pogués acomplir-se el pla de Déu. 

Són moltes les herbes i els rocs que avui entorpeixen el camí de Déu cap a nosaltres; tants són els entrebancs, que el camí esdevé costerut i difícil. Tenim massa soroll al nostre voltant, un soroll tal que ens impedeix de poder escoltar amb nitidesa la paraula que ve de Déu. Escoltar-la com feia Maria, dipositant-la en el seu cor i meditant-la. S’acosta ja el Nadal, el temps de la tendresa i també de l’esperança. Ha de ser també per a nosaltres el temps de l’escolta, escoltar Déu a través de la seva Paraula, i escoltar-lo a través dels germans. Déu ens parla també avui, Déu s’acosta a nosaltres també avui, i per escoltar-lo i rebre en els nostres cors la seva veu per meditar-la, ens cal desbrossar el camí, arrencar les males herbes de l’egoisme, de l’odi o de la mandra; treure els rocs de la indiferència i del rebuig a tot allò que no encaixa amb les nostres preferències. 

Fer-ho amb aquella senzillesa de Maria, amb la disponibilitat de Maria i sobretot, amb l’amor de Maria. 

+fra Octavi, 

bisbe de Girona