Diumenge II (C) de durant l'any


Aquest cap de setmana hem celebrat Sant Antoni, i hem beneït els animals.

Els animals com a part de la creació de Déu i el llibre del Gènesis diu: "déu digué, creixeu i multipliqueu-vos i domineu la terra". Per això demanem la benedicció de Déu i dels sants perquè aquest manament, aquest encàrrec que ens fa Déu el puguem complir segpons la seva voluntat.  Déu ens va dir que la dominéssim, és a dir, que la féssim nostra fent-la útil, pròspera i abundant.  És aixií com ho fa malamanet qu ni'abusa i també fa malament qui converteix la natura en religió.  Convertir la natura en religió vol dir posar l'home per sota i escalu de la natura.  L'home gràcies a la seva intel.ligeència, técnica i seny inspirat per Déu sabrá usar i fer servir cada cosa al seu lloc i de la millor manera, i això és el que hem de demanar, perquè si el que és important és obtenir el major guany enconòmic cometrem error greus que pagarem ben cars a la curta o a la llarga. Si el que importa és que l'ésser humà està al servei de les coses materials i els sers vius(i no a l'inrevés) ho deixarem toto caps per vall.

La natura té un ordre posat per Déu que l'home ha de descobrir i respectar, i recordar que per més que l'ésser humà estigui per damunt de la resta de criatures materials d'aquest món, sempre tindrà un Déu superior a Ell, el qual li ha posat a les mans aquest dret i aquesta responsabilitat. Aquest Déu és qui a la fi del temps li demanarà comptes dels regals que li ha fet.

Per altra banda avui mirem l'evangeli que hem llegit, el qual és d'una bellesa excel.lent: Jesús converteix l'aigua en vi, en un casament, per petició de la seva mare, Maria.

Jesús és amo i Senyor de la creació, tot lo material i espiritual que existeix està a les seves ordrs i sota el seu domini.  Ell fa el miracle material que treu de l'embolic en el que s'han vist avocats les famílies dels que es casen.  Fer aquest miracle no li costa res a Jesús.  Però si mirem el sentit espiritual o la lliçó que en podem treure per la nostra vida cristiana, el vi son les coses sabroses i que ens donen alegria a la vida i l'aigua allò més insults i sense gust, podrem interpretar que Déu és capaç de fer que la nostra vida tingui "gust", tingui sentit, tingui valor; també que Ell ens pot treure de la rutina i dur-nos a viure en la fruïció del bé; també podem entendre que tot lo material i crat per Déu té un fi i que no és etern, llavors Déu es l'únic que fa noves totes les coses; també que tot lo material està destinat a desaperèixer.

Sigui com sigui veiem que Jesús segueix el cor de la misericòrdia de la seva mare i ajuda a aquella gent fent el miracle.

La verge Maria és la nostra principal intercessora al costat de Déu en totes les nostres necessitats.  Invoquem-la, oferim-li el nostre cor, posem la nostra vida a les seves mans, les de Maria, que com a mare bona cuida i vol tenir cura de tots els seus fills.

Mn Salvador Juanola
Rector Parròquia Tordera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Diumenge III (A) de Quaresma

Imatge
  Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 4, 5-15.19b-26.39a.40-42  En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fil...
Més informació

Diumenge I (A) d'Advent

Imatge
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 24, 37-44  En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué tots. Igual passarà en l'adveniment del Fill de l'home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l'una fora presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu·ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hau· ria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada». Preparem el Cor per a Crist que Ve   Les lectures i e...
Més informació

Diumenge II (A) d'Advent

Imatge
  Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 3, 1-12  Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d'ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusa lem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.  Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se bate jar, els va dir: «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s'acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No vis queu refiats pensant que sou fills d'Abraham, que Déu pot donar fills a Abra ham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l'arrel dels ...
Més informació