Diumenge III (C) de durant l'any



Que l'alegria de Crist ressucitat estigui en els nostres cors.
Som receptors de la Bona Nova i per això som portadors de la Bona Nova.

Avui hem llegit l'inici de l'evangeli de Sant Lluc.  Els seus escrits estan plens d'una gran tendresa i humanitat, una comprensió i compassió molt gran per la misèria humana i en especial la malaltia.  Ell era metge segons es coneix, i per això té una visió molt profunda i humana de Jesús quan parla d'Ell, i dels altres personatges que va descrivint i mostrant.  La imatge que se'ns forma en la ment és la d'una persona afable, tendre, misericordiosa, sàvia,... molt humana.

Quan sant Lluc escriu sembla que estigui explicant un relat i no s'oblida mai cap detall.  Fins sant Lluc fa l'inici d'aquest escrit com si fos una carta a una persona concreta, un tal Teòfil (que vol dir amic de Déu), dirigint-se en definitiva a tothom qui vulgui conèixer Déu.  Per exemple: avui ens explica l'inici de la vida pública de Jesús i narra l'escena de la "primera intervenció" de Jesús a la sinagoga quan comenta la lectura que acaba de llegir durant la reunió d'oració.  Hem de saber que els jueus, quan els nens petits creixen i entren a l'edat de l'us de raó, se'ls permet llegir l'Escriptura Sagrada a les seves pregàries (això seria l'edat a la que els nostres nens fan la primera comunió), però no és fins que son ja adults que se'ls permetrà fer un comentari que tots escoltaran sobre la lectura.

Jesús s'aixeva a llegir i després s'asseu per comentar (assegut és la postura que prenen els mestres de la llei quan ensenyen).  Sabem que Jesús ara ja no és un nen sinó uns adults, i ademés té una autoritat i saviesa que li venen del Cel que el capaciten per a fer el comentari a la lectura amb encert i profunditat, com diu Lluc, està ple del poder de l'Esperit Sant.  El poder que té Jesús el tenim assegurat i vist perquè en el moment del baptisme: "l'Esperit Sant davallà damint d'Ell en forma corporat de colom".  I el fragment d'Escriptura que llegeix diu això: "l'Esperit del Senyor reposa sobre meu i m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts".

Per raó del baptisme cadascú de nosaltres també és missatger com Jesús, el cristià en el món té, entre altres obligacions i labors una missió que li ve per la unicó de l'Esperit Sant, a saber: "m'ha enviat a proclamar als captius de llibertat, i als cecs el retorn de la llum, adeixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'an de la gràcia del Senyor".


Mn Salvador Juanola
Rector Parròquia Tordera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Diumenge III (A) de Quaresma

Imatge
  Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 4, 5-15.19b-26.39a.40-42  En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fil...
Més informació

Diumenge I (A) d'Advent

Imatge
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 24, 37-44  En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué tots. Igual passarà en l'adveniment del Fill de l'home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l'una fora presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu·ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hau· ria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada». Preparem el Cor per a Crist que Ve   Les lectures i e...
Més informació

Diumenge II (A) d'Advent

Imatge
  Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 3, 1-12  Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d'ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí"». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusa lem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.  Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se bate jar, els va dir: «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s'acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No vis queu refiats pensant que sou fills d'Abraham, que Déu pot donar fills a Abra ham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l'arrel dels ...
Més informació