2 de febrer: La Presentació del Senyor (C)
I després de complir-se els dies de la purificació d’ells, segons la Llei de Moisès, el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, tal com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle nat el primer, serà considerat sant per al Senyor», i per a donar l’ofrena d’acord amb el que està dit en la Llei del Senyor: «Una parella de tórtores o dos colomins».
I heus aquí que hi havia a Jerusalem un home, de nom Simeó; i aquest era un home just i pietós, que esperava la consolació d’Israel. I l’Esperit Sant era amb ell. I havia rebut resposta de l’Esperit Sant que no veuria la mort si abans no veia el Crist del Senyor. I vingué per l’Esperit al temple. I quan els seus pares portaven l’infant Jesús per fer amb ell segons el costum de la Llei, ell el prengué en els seus braços i beneí Déu, i digué: «Ara deixa anar el teu servent, Senyor, segons la teva paraula, en pau; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que preparares davant la faç de tots els pobles, llum per a revelació de les nacions i glòria del teu poble Israel».
I el seu pare i la seva mare estaven meravellats per les coses que es deien d’ell. I els beneí Simeó, i digué a Maria, la seva mare: «Vet aquí que aquest està posat per a ruïna i aixecament de molts a Israel, i com a senyal que serà contradit -i a tu mateixa una espasa et travessarà l’ànima-, perquè siguin revelats els pensaments de molts cors».
I hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat. I ella, vídua fins als vuitanta-quatre anys, no s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries. I ella, acudint-hi en aquella mateixa hora, lloava Déu i parlava d’ell a tots els qui esperaven la redempció de Jerusalem.
I quan compliren totes les coses segons la Llei del Senyor, retornaren a la Galilea, a la seva ciutat de Natzaret. I el nen creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell.
Comentari de l'Evangeli
Avui, diumenge 2 de febrer, celebrem la festa que tradicionalment es coneix amb el nom de "La Candelera". La qual va associada a dites i refranys i activitats relacionades amb la fe. Per exemple: quan la candelera plora el fred és fora, quan la candelera riu el fred es viu; també: per la candelera desmunta el Pessebre; i tantes altres.
La missa que celebrem la recordem especialment perquè encenem unes espelmes que seran beneïdes durant la celebració. Aquesta llum és simbólica aiò com ho es l'espelma que porten els padrins durant un bateig del infant. L'espelma recorda la llum de la fe, recorda que la fe és una llum nova que visita el món i el cor de les persones, així com durant el temps de Nadal es parla també de la llum, i de la llum ja la tenim entre nosaltres. Crist és aquesta llum. És tot un camí. Durant l'advent esperem l'arribada del qui és la llum del món; durant el Nadal celebrem l'arribada del qui és la llum; i rara veiem com el qui és la llum que salva els homes, Jesús, és ja presentat en el Temple de Jerusalem i per tant inicia la seva missió de il.luminar. Que en un primer moment, és a dir, fins que Jesús no tingui 30 anys, no podrem trobar-la, ja que estarà amagada en la vida casolana i familiar de la Sagrada Familia de Natzaret.
Avui se celebra el dia de la Vida Consagrada, és a dir que celebrem tots aquells qui a través d'uns vots i consagració de vida, formen part d'una ordre religiosa, i qui es dediquen a evangelitzar i treballar per l'Església preparant els cors de les persones perquè rebin al qui és la llum del món. De fet, aquesta festa se celebra ara perquè en els evangelis que ens expliquen la festa d'avui, trobem a Simeó i Anna, dos ancians que estaven sembre al Temple de Jerusalem esperant la vinguda del Senyor, i parlant a tots d'aquest nen que naixeria i portaria la fe i la salvació a tot el poble. Finalment Déu els va fer el do del poder conèixer personalment el nen i els pares, que son Josep i Maria. Els religiosos tenen aquesta funció, aquesta missió, aquesta vocació. Hem de resar perquè el mossèn ja tenim la nostra missió i lloc clars, les families també, però els religiosos son també instrument del Senyor per acompanyar i omplir l'església amb la seva oració i testimoni. La dels qui pertanyen a la vida consagrada és ben preciosa i fructífera. Déu beneeixi i faci que molts joves es decideixin a entregar la seva vida a Déu. Tal i com deia Sant Joan baptista: jo no sóc el messies però us vinc a anunciar-lo. Ningú de nosaltres és la llum però la nostra vida ha des ser un anunci del qui és la llum perquè molts cors s'obrin a servir-lo i a seguir-lo. Els religiosos son portadors d'aquest missatge i amb aquesta vocació que l'església beneeix i reconeix com a camí del servei en el Senyor.
Tots recordem que recentment una de les germanes vedrunes que havia estat tant i tant de temps a Tordera va morir. No només queden poques vocacions, sinó que les que hi ha es van fent grans. Resem perquè surtin noves vocacions, especialment al poble de Tordera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada