Diumenge VI (C) de durant l'any
COMENTARI DE L'EVANGELI
Bon diumenge a tots.
Avui a l’evangeli llegim una de les “pàgines” més valorades de les prèdiques de Jesús: les benaurances. Si som sincers i parlem amb el cor a la mà podrem dir que hi ha paraules de Jesús que ens agraden més que altres, fins i tot que hi ha paraules de Jesús que no entenem, i fins i tot paraules de Jesús que ens desagraden !!!
Si les paraules de Jesús ens desagraden és perquè van en contra d’alguna cosa que nosaltres volem, de manera que Jesús és com una pedra a la sabata. Certament que tard o d’hora trobarem alguna paraula “des-agradable” de Jesús, encara que sapiguem que Ell és el camí, la veritat i la vida.
Les benaurances dèiem abans que agraden molt i molt, perquè parlen de situacions doloroses o difícils a les que Jesús promet una “solució” o, si més no un límit i una recompensa. Aquestes paraules entren molt bé a les persones que estan patint o passant-ho malament, però és molt important que vigilem sobre nosaltres mateixos de no caure en dos errors: l’autocompassió i l’error.
L’error significa quan una persona està equivocada. I a vegades la nostra pròpia limitació o la temptació ens fa veure quelcom dolent com una cosa bona, i allò que és bo com una cosa dolenta de la que hem de fugir. EL diable va temptar Eva d’orgull i de desconfiança respecte Déu, fent-li veure com a profitós i beneficiós la i necessari la desobediència de Déu. Quantes persones que hi ha en el món que viuen en l’error.
L’autocompassió és dolenta en tan quan és el moment en que una persona es victimitza, i per tant tot el que li diguin i li facin va en contra d’ell i queda ofès per tot i per tothom. L’autocompassió genera una ceguera cap a la realitat i impossibilita el canvi i la conversió perquè “els qui s’equivoquen son els altres”. L’autocompassió fa caure a la persona en un discurs tancat, o circular, on els equivocats sempre son els altres, i jo sempre tinc raó i tot el que jo digui està bé però ningú no és capaç d’entendre’m. L’autocompassió comença quan una es dona la raó a si mateix i classifica als altres com els causants de tots els seus mals.
Jesús no vol que visquem en cap d’aquests dos cercles viciosos de pensament nin de sentiment. Jesús vol trencar aquesta espiral cap a un mateix, valorant contínuament el mal que t’han fent i canta la cançó del “si no fos”. Si no fos això, si no fos lo altre, si no fos lo de més enllà...
Jesús ens diu: aixeca els ulls, mira’m a mi que soc el camí. Mira’m i segueix-me que et donaré vida, la Vida en majúscules que és la vida eterna. Mira’m i confia perquè pel valor del meu sofriment fins a la mort veuràs fins a quin punt soc capaç de ser conèixer i suportar el dolor i de perdonar.
Aquesta és la altra cosa que hem de demanar al Senyor: la capacitat de perdonar i de perdonar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta és la manera de descarregar part del pes del pecat o el mal que hi ha sobre nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada