DIUMENGE III (C) QUARESMA

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc, 13, 1-10

En aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».

I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’».

Bon diumenge a tots.

Som ja al tercer diumenge de Quaresma, i en aquesta ocasió escoltem una paràbola de Jesús.  La paràbola de la figuera que no fafruit i que l'amo vol tallar però el masover li diu que no ho faci pas.

Jesús mai parla per parlar.  Jesús sempre diu les coses tenint molt clar: què diu, a qui li diu i com li diu.  Per això nosaltres podem dir que Jesús sempre tñe un missatge clar per transmetre, llavors només cal parar l'orella per escoltar-lo i obrir el cor per entendre'l.

La figuera representa el poble d'Israel, que viu arrelat a la terra que Déu li va donar, i Déu espera que després del regal i la cura que Déu en té, i del smedis que Ell li dona, el poble d'Israel ha de donar fruit de bones obres, però no és això.  Per això Déu a l'igual que l'amo dae la paràbola s'enfada.  La fiugera no dona fruit durant tres anus i això provoca la indignació del propietari.  Els qui son pagesos saben que és possible que un arbre o un camp tingui mala anyada, però quan son tres de seguits ja ens hem de començar a preocupar.  Aquesta és la gràcia de la paràbola: que el nostre cor i el nostre cap s'inclinen a pensar el que Jesús vol que pensem.  Jesús ens convenç amb aquest exemple perquè la nostra resposta sigui la que Ell vol, i, ja que Ell és Déu sempre serà la correcta.  En el cas de la paràbola podem dir: jo penso igual que l'amo: si un arbre no fa fruit s'ha de tallar.  Però en la paràbola hi apareix un personatge que és el pagès, el qual li demanarà de no tallar l'arbre per poder-li dedicar un any més de treball i esforç.  Per tant, si l'amo és Déu i l'arbre és el poble i els fruits son les bones obres, qui és el pagès?  Jesús.  Jesús és aquell qui amb la seva vida i el seu esforç, s'escarrassarà perquè donem fruit de bones obres.  Un cop aplicada l'entrega de Jesús, si a pesar d'això l'arbre no lleva, si que el tallararan.

La quaresma son aquests quaranta dies de treball intens on hem de deixar treballar a Jesús per a la nostra conversió, per tal que la nostra vida doni fruit de bones obres.

Mn. Salvador Juanola

Rector Parròquia de Sant Esteve

Tordera

NORMATIVA DEL DEJUNI QUARESMAL

Qui està obligat?

- Fins els 14 anys no hi ha obligació

- Dels 14 als 17 anys abstinència tots els divendres

- Dels 18 als 59 anys, abstinència els divendres i dejuni el dimecres de cendra i divendres sant.

- A partir dels 60 anys abstinència tots els divendres.

L’Església celebra el 25 de març l’encarnació del Senyor, celebrem aquell moment en què l’àngel anuncià a Maria que concebria un fill per obra de l’Esperit Sant, i Maria, tot i no saber com aniria tot plegat, tot i expressar no pas el seu dubte, però sí la seva incomprensió, va acceptar de fer la voluntat del Senyor, es va confiar a la voluntat de Déu. La seva no era, al cap i a la fi, una maternitat buscada, sinó que li venia directament per l’acció de Déu sobre d’ella, com un vertader regal de Déu. 

Déu entrava així en la història de la humanitat de manera directa i plena. Amb aquesta acció divinitzava encara amb més consistència la vida humana, l’omplia de sentit. La vida és el millor que tenim, el millor regal que Déu ens ha pogut fer. Però malauradament, la vida té molts entrebancs, i fins i tot enemics. Si nosaltres per la fe creiem fermament que tota vida ve de Déu, hem de defensar-la amb totes les nostres forces des del moment de la concepció fins al darrer alè, i per defensar-la no n’hi ha prou amb fer una declaració formal, cal ajudar a viure-la a tots aquells que es veuen en dificultats per afrontar-la, per tirar-la endavant. 

Des del mateix moment de la concepció hi ha qui viu aquest esdeveniment com un problema, com una cosa que li altera i complica la vida. La vida d’un nou ésser humà no hauria de ser mai entesa com un problema, com una complicació, sinó com una cosa meravellosa. Per això ens cal estar atents per tal d’ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a mostrar la nostra visió positiva i esperançadora del fet que viure ha de ser sempre vist com un regal de Déu. No, no som uns il·lusos, som i hem de ser sempre uns enamorats de la vida que ve de Déu. 

Maria no esperava en aquell moment concret de la seva vida tenir un fill a les seves entranyes, i menys en aquelles circumstàncies. Del seu si, de la seva acceptació, van dependre moltes coses. En paraules del papa Francesc, ens cal: «un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar al futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus propis fills. Sense esperança en la vida, en efecte, és difícil que sorgeixi en el cor dels més joves el desig de generar altres vides.» (1 de gener de 2025.) 

Si la vida és esperança, cal donar esperança a la vida.

+ fra Octavi

Bisbe de Girona