DIUMENGE IV (C) QUARESMA

 

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc, 15, 1-3, 11-32

En aquell temps, se li apropaven tots els publicans i pecadors, per a escoltar-lo. I els fariseus i els escribes murmuraven, dient: «Aquest acull els pecadors i menja amb ells». Llavors els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. I el més jove va dir al seu pare: “Pare, dona’m la part dels béns que em pertoca”. I els repartí l’herència. No gaires dies després, el fill més jove, reunint-ho tot, se n’anà a un país llunyà, i malbaratà la seva fortuna, vivint luxuriosament. I després d’haver-ho dilapidat tot, hi hagué una gran fam en aquell país, i ell començà a passar necessitat. I anà a posar-se al servei d’un dels ciutadans d’aquella comarca, el qual el feu anar als seus camps a pasturar porcs; i desitjava atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. I entrant en si, es deia: “Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre que jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a casa del meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i davant teu; ja no soc digne de ser anomenat fill teu; tracta’m com a un dels teus jornalers”. I s’aixecà i se n’anà cap al seu pare.

Però, quan encara n’era lluny, el seu pare el veié, es va remoure en les seves entranyes, i corrent, se li tirà al coll, i el besava. I el fill digué: “Pare, he pecat contra el cel i davant teu, ja no soc digne de ser anomenat fill teu”. Però el pare va dir als seus servents: “De pressa!, porteu-li la túnica més bona, i vestiu-la-hi. I poseu-li un anell al dit, i sandàlies als peus. I porteu el vedell gras, mateu-lo, i mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, s’havia perdut i ha estat trobat”. I començaren a celebrar-ho.

I el seu fill gran era al camp. I tot venint i apropant-se, sentí la música i les danses, i cridà un dels servents i li preguntà què era això. I aquest li digué: “El teu germà ha vingut, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l’ha recobrat sa”. I indignat, no volia entrar. El seu pare sortí i començà a pregar-lo. Però ell, responent, digué al seu pare: “Mira tants anys que et serveixo i mai no he desobeït cap manament teu, i mai no m’has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics; i després que aquest fill teu que ha malgastat el seus béns amb meretrius ha vingut, li has matat el vedell gras”. Però ell li digué: “Fill, tu sempre estàs amb mi, i totes les meves coses són teves. Celebrar-ho i alegrar-se calia, perquè aquest germà teu havia mort i ha reviscut, s’havia perdut i ha estat retrobat”».

Bon diumenge a tots,

Aquest és el diumenge de Letare, que significa de l'alegria.

Avui totes les lectures son esperançadores i alegres.  I la lectura principal, que és l'evangeli encara més.  Tot i que només és alegre en tant quan el fill pròdig, després de pecar tant com vol i tocar fons a la vida, decideix tornar a casa i el que hi troba no és el càstig o el retret sinó els braços d'un pare misericordiós.

La Quaresma és un retorn a casa.  La quaresma és un retorn a Déu.

Tornem a Déu amb la nostra vida i amb les nostres actituds i obres.

Tornar a casa només costa el que costa "baixar del burro", sortir d'un mateix, i això de vegades és difícil.  De vegades som tan tossuts que necessitem tocar fons com el fill pròdig sinó canviem de veritat la nostra manera de pensar i de justificar les coses, no aprenerem la lliçó.

Mn. Salvador Juanola

Rector Parròquia de Sant Esteve

Tordera

NORMATIVA DEL DEJUNI QUARESMAL

Qui està obligat?

- Fins els 14 anys no hi ha obligació

- Dels 14 als 17 anys abstinència tots els divendres

- Dels 18 als 59 anys, abstinència els divendres i dejuni el dimecres de cendra i divendres sant.

- A partir dels 60 anys abstinència tots els divendres.

La vida que Déu ens ha donat i que vivim aquí a la terra està plena d’encerts i d’errors. Déu ens ha fet lliures i la capacitat d’escollir entre obrar bé i obrar malament està dins de les nostres possibilitats. Juguem, però, amb avantatge: tenim un Pare immensament misericordiós que ens espera, sempre amatent, per perdonar-nos i acollir-nos de nou. Per rebre el seu perdó i la seva abraçada acollidora ens cal, però, adonar-nos que estem en fals, que hem pecat. El pecat fa mal, ens fa mal a nosaltres mateixos i també molt sovint als altres, ja que habitualment les nostres faltes suposen una acció en contra dels altres.

Cap benestar podem trobar en fer el mal i tot el malestar desapareix quan fem el bé. Això és senzill de formular però difícil de practicar.

En aquest temps de Quaresma, que és temps de conversió, i en aquest any Jubilar, que és un any d’indulgència, la pràctica del sagrament de la penitència ens pot ajudar i molt en aquest procés d’abandó del mal i d’acostament al bé.

Pel fill pròdig, tal com el coneixem, no fou fàcil aprendre la lliçó, adonar-se que havia pecat, i retornar amb el cap cot al costat del seu pare, amb el desig de ser acollit no ja com a fill sinó com a servent. Cert que també nosaltres quan cometem falta perdem la dignitat de fills, o millor dit, no en som mereixedors; però Déu és aquest pare que dia rere dia ens espera i quan ens veu, ni que sigui de lluny, es commou i corre per tirar-se al nostre coll i per besar-nos, perquè no ens ha deixat mai d’estimar com a fills.

Aquests propers dies celebrarem la Setmana Santa. Qui mor a la creu ho fa per amor, malgrat no haver rebut amor. Ell en cap moment deixa d’estimar. I com Ell la seva mare Maria a qui aquests dies venerem sota l’advocació dels Dolors. ¿Quantes mares no tenen els cors trencats en veure els seus fills allunyats, sofrint, o víctimes de tantes vicissituds i dependències com viu el nostre món? Maria és com aquest pare de l’Evangeli, ella sempre ens espera, no es cansa mai d’esperar-nos; com tota aquella mare que sofreix, sovint en silenci, però que no deixa mai de treballar i de pregar perquè els seus tinguin allò que els cal i notin l’escalf del seu amor.

També moltes mares sofreixen el dolor de veure els seus fills apartats de la fe que un dia els van transmetre. Però Déu és pacient i misericordiós, sap esperar, sap que un dia, quan sigui, nosaltres ens podem adonar que el millor que podem fer és retornar a la casa del Pare, certs que ell sortirà al nostre encontre, sense retrets, si la nostra conversió és sincera i de cor.

En aquest temps de conversió, en aquest any jubilar, no tinguem por de tornar al Pare, un pare que és tot ell amor.

+ fra Octavi

Bisbe de Girona