Diumenge de Pasqua

Lectura de l’evangeli segons sant Joan, 20, 1-9

El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.» Llavors Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

JESÚS HA RESSUCITAT

VERITABLEMENT HA RESSUCITAT

Bona Pasqua a tots!

Bon diumenge de Pasqua a tots!

Avui per tota la terra se sent aquest clam: Jesús ha ressucitat!!

El nostre cor s'alegra i el nostre cos descansa perquè Jesús no ha mort en va.  La nostra Fe és certa i la seva victòria és clara.  La seva paraula i les seves promeses son veritat.  Nosaltres podem confiar en Ell i en Déu Pare que ens estima.  Estem segurs de l'amor de Déu Pare perquè Jesús ens l'ha mostrat amb les seves paraules i les seves obres, i ara que ha ressucitat no tenim cap dubte que tot el que ha dit és veritat així com és vertiable la seva resurrecció.  També estem segurs i confiats en com acaba el camí dels que obeeixen Déu.  Ell els tracta coma fills i els dona la vida espiritual aquí a la terra i la vida eterna en el Cel.

Cantem la glòria i la victòria de Nostre Senyor Déu bo i just.  Déu poderós i fidel, Déu únic i veritable.  Gloria a Déu a dalt del Cel a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Recordem que el segon diumenge de Pasqua se celebra el diumenge de la Divina Misericòrdia.  Aquesta festa recorda les revelacións rebudes per Santa Faustina Kowalska i les promeses que Jesús li va comunicar per als devots d'aquesta apració i missatge.  Jesús que és vertadera bondat i misericòrdia, obre el seu cor per beneir els seus devots, recordant la seva bondat i desig de salvar els homes der dur-los al Cel.  Jesús és pura generositat amb nosaltres, Jesús infinitament pacient en les nostres misèries.  Ell ve a recordar-nos que per molt lluny que estiguem d'Ell, tenim la porta oberta de la seva misericòrdia.

 VICTÒRIA TU REGNARÀS

OH CREU TU ENS SALVARÀS.

Mn Salvador Juanola

Rector de la Parròquia de Tordera

«OH NIT, REALMENT BENAURADA, QUE UNEIX CEL I TERRA, NIT EN LA QUAL L’HOME RETROBA DÉU» 

(Del Pregó Pasqual de la Nit Santa de Pasqua)

La Nit Santa de Pasqua és per a nosaltres la nit de les nits, aquella en la qual la foscor esdevé llum, i la mort vida. Això ens fa exclamar «Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!» La por, la tenebra i l’angoixa d’aquell primer Divendres Sant esdevenen joia i llum i, certament, també desconcert. Mai no serem capaços de copsar d’una manera plena el misteri de la Pasqua, veiem el que veiem i tan sols amb els ulls de la fe podem intuir que darrera del que veiem hi ha quelcom de molt més gran, la victòria de la vida sobre la mort. 

Aquesta és la nostra esperança, perquè viure la Pasqua no és altra cosa que viure l’esperança. Allí on semblava que tot havia acabat, de fet tot començava. En un mon desesperançat, on allò material s’imposa a qualsevol altre consideració que puguem fer, hem de viure aquesta esperança i hem de mirar, de procurar, de cercar la manera de fer-la viure. Si Crist ha vençut la mort ho ha fet per a tu i per a mi, ho ha fet per a tots, per als qui se n’adonen i per als qui no, per als qui s’ho creuen i per als qui ho rebutgen, dubten o ho menyspreen. 

Aquell diumenge al matí unes dones foren cridades a ser transmissores de l’esperança. Aquell a qui havien vist morir sol i abandonat, a qui havien vist enterrar a corre cuita al sepulcre nou excavat a la roca, ja no hi era. També nosaltres som avui cridats a la roca, ja no hi era. També nosaltres som avui cridats a córrer per anunciar tot això. També avui a molts això els semblarà una quimera i no ens creuran; de fet, el mateix els succeí als apòstols, i fins i tot Pere, veient el sepulcre buit, veient el llençol d’amortallar aplanat, se’n torna cap a casa estranyat i preguntant-se que havia passat; i malgrat tot, havia sentit al Mestre anunciar-ho. 

No ens estranyi, doncs, que hi hagi qui dubti, que hi hagi qui no cregui; però tasca nostra és obrir la porta a l’esperança, aquella que és l’única que no enganya, aquella que és Crist i ens ve per Crist. Per això res no ens ha d’aturar, perquè és tan gran el misteri, és tanta la grandesa de la resurrecció, que qualsevol esforç que fem per fer arribar aquesta bona nova no pot caure en sac foradat, si realment compartim la joia d’aquelles dones, la dels apòstols, i la de Maria, la seva mare. 

Com ens diu el Concili Vaticà II: «Tot laic ha de ser, davant del món, un testimoni de la resurrecció i de la vida del nostre Senyor Jesucrist i un signe del Déu viu. Tots plegats, i cadascú per la part que li toca, hem d’alimentar el món amb fruits espirituals.» (Lumen Gentium, 38) Siguem, doncs, testimonis de la resurrecció de Crist per als altres.

+ fra Octavi

Bisbe De Girona