Diumenge II (C) de Pasqua

 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan: 20, 19-31

En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».

Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».

I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».

I molts altres signes feu Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.

JESÚS HA RESSUCITAT
VERITABLEMENT HA RESSUCITAT

Bona Pasqua a tots.

Avui celebrem el segon diumenge de Pasqua. Diumenge de la Divina Misericòrdia. 

El Sant Pare Joan Pau II va instituir aquesta festa en la que venerem la memòria de Jesús ressucitat que mostra el seu cor ple de compassió i de misericòrdia vers els pescadors arrepentits i els humils.  Vindrà un dia que Jesús farà de jurge de tots i cadascuna de les persones del món, abans que no arribi aquest judici Ell ofereix la seca Misericòrdia a aquells que volen ser purificats de tot mal i tot pecat.

Avui a l'evangeli també llegim un moment d'especial misericòrdia de Jesús cap als seus deixebles.  Ja que s'apareix als onze i els mostra i els deixa tocar les seves ferides, Jesús és tangible: el podem tocar; Jesús és proper sobretot ara que ens toca creure en el miracle de la seva ressurrecció.  No és gens fàcil però Jesús ve i es posa al nostre nivell: el de la gent que necessita tocar i veure per creure, per això naixerà de la boca de Jesús aquella benaurança que diu: Feliços els qui creuran sense haver vist.

Mn Salvador Juanola

Rector Parròquia de Tordera

MORT DEL PAPA FRANCESC

Tota aquesta setmana hem estat de dol per la mort del papa Francesc.

Ara ens toca com a bons cristians pregar per la seva ànima i per l'església que segueix caminant per aquest món.  Que l'església no li manqui la foça de Jesucrist, la inspiració de l'Esperit Sant i la guia de Déu Pare per mitjà dels sacerdots, especialment el Sant Pare de Roma que és successor de la missió i la autoritat i el poder de Jesucrist.

Gràcies sant pare Francesc per la teva labor i la teva guia.  Que les llavors de fe que has sembrat a l'església i en el món donin el seu fruit a mans planes per glòria de Jesús Fill de Déu que ens ha salvat.

«FELIÇOS ELS QUI CREURAN SENSE HAVER VIST»
(Jo 20,29)

Amb aquest diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia concloem la solemnitat de la Pasqua i encetem el temps pasqual. Coincideix aquest any amb el 27 d’abril, dia en el qual celebrem tradicionalment a la Mare de Déu de Montserrat, la nostra patrona. Tot i que litúrgicament aquesta festa la celebrem dilluns, perquè la Pasqua del Senyor és la més gran de les solemnitats i aquest any Maria cedeix el protagonisme al seu Fill, no podem oblidar que celebrem aquest any el mil·lenari del monestir de Montserrat, vertader cor espiritual de les nostres terres. Maria és la primera de les deixebles, aquella qui de més a prop escoltà la paraula de Jesús i la que primer el seguí. Ella és la deixeble i la mare, aquella que el du a les seves entranyes, el cria, l’educa i a la fi l’acull mort en els seus braços. Per això Maria és venerada sota tantes advocacions al llarg del nostre territori i arreu del món. La verge bruna és d’antic venerada al massís de Montserrat, i al seu redós una comunitat monàstica hi prega al llarg del dia tot demanant-li que intercedeixi davant del seu Fill i ens beneeixi. 

Maria i els monjos, Maria i la vida monàstica, són dues realitats de la nostra Església, de sempre ben properes. La devoció a Maria ha estat des dels inicis un tret característic de la vida monàstica i aquest relació adquireix a Montserrat un paper fonamental. Qui no ha aixecat alguna vegada la seva súplica o la seva mirada a la verge bruna? Qui no s’ha sentit com a casa en pujar a Montserrat per visitar a la nostra Mare i patrona? 

Aquesta proximitat de Maria, sota l’advocació de Montserrat, forma part de l’arrelament de la fe cristiana a les nostres terres. Ella és l’ambaixadora de Crist entre nosaltres i per ella i amb ella sentim a Crist més proper. La fe de Maria ens serveix d’exemple i de model. Maria acull en el seu interior la Paraula, esdevenint així portadora de l’Evangeli, d’aquell qui és la Paraula. Maria és feliç per haver cregut i per haver vist. Havent vist ella a Crist, és per a nosaltres una intercessora amatent i sol·lícita, un recer per a la nostra fe, una fe que no ens ve a nosaltres d’haver vist, sinó que ens ve d’haver escoltat i seguit la tradició, la fe d’aquells que ens han precedit. Montserrat és un fogar per a la nostra fe, el nostre Sinaí, allí on tradició i present s’agermanen. Que la Mare de Déu de Montserrat ens il·lumini en el nostre peregrinar cap a Crist, el seu Fill i Senyor nostre.

+Fra Octavi

Bisbe de Girona