Diumenge III (C) de Pasqua

 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan: 21, 1-14 

En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. 

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

JESÚS HA RESSUCITAT
VERITABLEMENT HA RESSUCITAT

Bona Pasqua a tots.

Avui celebrem el tercer diumenge de Pasqua.

Jesús apareix als seus apòstols quan ells han marxat a pescar.  Sembla com si les paraules i petició de Jesús:aneu a predicar per tot el món encara no té prou pes en el seu cor.  Ja han vist Jesús ressucitat però no sortit del seu propi món: la pesca de peixos, per iniciar la pesca d'homes.

Aquella nit de pesca no pesquen res i Jesús fa el miracle el matí següent, tal que pesquen de manera gran.  És el moment en què Jesús preguntarà a Pere: M'estimes? No és pas la primera vegada que Sant Pere va a la seva, i aquesta vegada Jesús se'l troba amb els altres apòstols anant a pescar que era el seu antic ofici enlloc d'anar a predicar.  Jesús preguntarà a Sant Pere en el seu amor, dient-li de manera clara que deixi enrere el passat, la ofensa i ara, avui, a partir d'avui l'estimi i el posi en el primer lloc del seu cor.  Pere és doncs perdonat de la seva negació i Jesús li demana que entregui la vida i confirmi la fe dels seus germans, la resta d'apòstols.  Veiem doncs ben clar que el que fa que Pere sigui el cap de l'esglèsia no és la seva aptitud personal, sinó l'elecció de Jesús a ell.  Jesús l'escull i no tria pas el més perfecte, sinó que el qui l'estimi més.  L'Amor és el camí, és una necessitat.

A partir del dia 7 els cardenals es reuiran a Roma per escollir el nou sant pare, que serà el nou successor en la funció que Jesús dona a Sant Pere.  Aquesta ha de ser la seva millor i principal virtut: que estimi Jesús.  Per això no serveix de res i fins és contrapoduent i debatre si el nou papa ha de ser conservador o lliberal.

Mn Salvador Juanola

Rector Parròquia de Tordera

«RESEU PER MI I FINS AVIAT. ENS VEUREM AVIAT»

 

Amb aquestes paraules tancava la seva primera intervenció pública com a bisbe de Roma el papa Francesc el 13 de març de 2013 des de la balconada de la basílica de Sant Pere. En cada una de les seves intervencions públiques i en finalitzar cada discurs o durant una audiència, el papa Francesc repetia aquesta petició de pregar per ell, i alguna vegada afegia -amb ironia- que preguéssim bé per ell, en referència als qui deien fer-ho en un altre sentit. La pregària ens uneix. Quan preguem per algú el sentim prop nostre i ell, d’una manera o altra, també s’hi sent. 

Cada papa deixa una empremta determinada en la història de l’Església. El seu magisteri, amb la manera personal de fer fruit de l’extraversió o de la timidesa, configuren la imatge que ens anem fent d’ell i que acaba per ser la que ens deixa com a llegat. Del papa Francesc es podrien destacar molts gestos, moltes paraules, però sobretot la seva proximitat cap a les persones i cap als problemes i els sofriments ben reals del nostre món. 

Ell ens va fer girar la mirada ben aviat cap al drama de la immigració amb el seu primer viatge a Lampedusa. Allí, davant un mar que recull cada any milers de morts, víctimes de la fam a la seva terra i dels entrebancs del món anomenat desenvolupat, clamava «On està el teu germà? Qui és el responsable d'aquesta sang?». També va dedicar un any jubilar extraordinari centrat en la misericòrdia de Déu, aquella misericòrdia de la qual sant Benet ens diu que no n’hem de desesperar mai. Ens va acompanyar amb aquella imatge memorable tot sol a la plaça de Sant Pere durant la pandèmia. I com ja havien fet tants predecessors seus -tan sols recordar la contundència de sant Joan Pau II-, va clamar contra el drama de la guerra. Conceptes com tendresa, perifèries o sants de la porta del costat quedaran en el nostre llenguatge com una manera pròpia d’apropar la fe en Crist a tots, tots, tots, com li agradava dir. Ara és l’hora de la pregària per la seva ànima, l’hora de demanar al Senyor que l’aculli amb misericòrdia. I de pregar també perquè l’Esperit ens doni un nou papa que ens guiï, perquè, en paraules del mateix papa Francesc: «Quan hi ha un bon pastor que fa avançar hi ha un ramat que segueix endavant. El bon pastor escolta el ramat, condueix el ramat, cura el ramat. I el ramat sap distingir entre els pastors, no s'equivoca: el ramat confia en el Bon Pastor, confia en Jesús. Només el pastor que s'assembla a Jesús dona confiança al ramat, perquè Ell és la porta. L'estil de Jesús ha de ser l'estil del pastor, no n’hi ha un altre.» (8 de juny de 2013). 

Demanem-li al Senyor que així sigui

+ fra Octavi

Bisbe de Girona