Diumenge IV (C) de Pasqua
.jpg)
Lectura de l’evangeli segons sant Joan: 10, 27-30
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»
Bona Pasqua a tots,
Avui celebrem el quart diumenge de Pasqua.
Avui a l'evangeli hem llegit una escena important per la vida dels apòstols i dels seguidors de Jesús, també és un moment interessant pels seus contraris. La gent diu a Jesús; no t'enetenem, no sabem què ens vols dir. Aixó és dolent pels qui els volen seguir, perquè el dubte i la incertessa generen desconfiança; i és un moment bo pels qui voldrien desacreditar a Jesús, perquè jha tenen una raó més per fer-ho.
Jesús diu que no el podem seguir on anirà, és a dir, a la mort, però després al Cel, i que nosaltres no el podem seguir pel moment. És veritat que havia arribat l'hora de JEsús i els apòstols hauran de començar a evangelitzar i donar testimoni, no moriran tots amb Jesús. I el fet d'anar al Cel és evident que no el podem seguir perquè la redempció encara no ha estat feta, i les portes del Cel romanen tancades, cal que Ell amb la seva mort completi la salvació.
No sempre entenem elq ue Jesús ens diu, però Ell sempre diu la vertitat.
HABEMUS PAPAM!
Lleó XIV, benvingut.
Molta gent porta des del dijous 8 a la tarda amb el nas enganxat a la pantall un cop s'ha sabut l'elecció del nou Sant Pare. Ell té 69 anys, és frare agustí, bisbe, missioner, doctor en dret canònic,... i moltes més coses que segurament han sortit als mitjans.
A nosaltres el que ens ha d'importar és que estigui ple de Déu i es deixi guiar pel Senyor per poder guiar l'esglèsia católica cap a la santedat.
Resem per Lleó XIV, que per molts anys ens portis a Jesús.
«SIMÓ, FILL DE JOAN, M’ESTIMES?» (Jn 21,16)
Pere, amb Joan i Jaume, constitueix el nucli més proper a Jesús. Però Pere, malgrat les seves limitacions humanes, que ens apropen la seva figura perquè és similar a les nostres, fou constituït per Crist el primer dels apòstols, aquell a qui el Senyor confià el poder de lligar i deslligar. El successor de Pere i els bisbes «són successors dels Apòstols, no sols en l'autoritat i en la potestat sagrada, sinó també en la forma de vida apostòlica, en saber sofrir per anunciar i difondre l'Evangeli, en tenir cura amb tendresa i misericòrdia dels fidels a ell confiats, en la defensa dels febles i en la constant dedicació al Poble de Déu» (Pastores Gregis, 43); així el bisbe de Roma és «successor de Pere, cap visible de tota l'Església i servent dels servents de Déu» (Universi Dominici Gregis).
La figura del papa representa, doncs, la primacia d’entre el col·legi episcopal, esdevenint successor del primer dels apòstols. No és aquest un servei menor, ans al contrari: la figura del bisbe de Roma -com li agradava d’anomenar-se el papa Francesc-, la figura del papa, no és tan sols simbòlica sinó que esdevé fonamental per a l’Església. Ell és qui, com a bisbe de Roma i successor de sant Pere, «és el principi i fonament perpetu i visible d'unitat, tant dels bisbes com de la munió dels fidels» (Lumen Gentium, 23). Respecte a l’Església té la funció de Vicari de Crist i Pastor de tota l'Església, és a dir que té la potestat plena, suprema i universal, que pot exercir sempre amb tota llibertat; respecte al col·legi episcopal, aquest no té cap autoritat si no se'l considera sempre en comunió amb el bisbe de Roma. (Cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 882-883).
Servent dels servents de Déu ha estat d’antic un dels títols més explicatius de la funció del papa. Ho resumia el papa Francesc en la seva homilia en l’Eucaristia d’inici de pontificat: «Jesucrist ha donat un poder a Pere, però de quin poder es tracta? A les tres preguntes de Jesús a Pere sobre l'amor, segueix la triple invitació: Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles. No oblidem mai que el veritable poder és el servei, i que també el Papa, per a exercir el poder, ha d'entrar cada vegada més en aquest servei que té el seu cim lluminós en la creu.» (19 de març de 2013).
L’expressió cum Petro et sub Petro ha resumit durant segles la relació del bisbe de Roma amb el conjunt de l’Església. Aquest Pere que per tres cops i amb el cor entristit confessa el seu amor al Senyor és ara i aquí representat per la figura del papa. Preguem doncs perquè el seu servei sigui sempre de profit per al ramat que és l’Església i ajudi a dirigir-la cap a Crist seguint els guiats de l’Evangeli.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada