Diumenge V (C) de Pasqua
Lectura de l’evangeli segons sant Joan: 13, 31-33a.34-35
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
VERITABLEMENT HA RESSUCITAT
Bona Pasqua a tots.
Aquest diumenge el missatge de Jesús a l'evangeli és doble. Jesús ens diu que ens estimem tal com Ell ens ha estimat i que Ell donarà glòria a Déu amb la seva passió.
El missatge de l'amor és molt bonic ja que sempre que veiem aquesta paraula ens sembla bonic i dolç tot el que es diu. Però Jesús posa una premissa, un requisit: "tal com jo". Aquesta premiossa és forta. Ja que ens obliga a estimar com Ell ho ha fet, és a dir: fins a donar la vida, amb esforç i sacrifici i per donar glòria a Déu.
Moltes vegades nosaltres actuem per benefici nostre o per benefici/benestar dels altres però poques vegades mirem la glòria de Déu en el que fem. Déu en definitiva, que és el nostre Pare té un ordre i una fi per cada cosa i cada persona, de manera que els criteris humans i/o de benefici humà no tenen res a veure. Jesús ho ha fet tot en aquesta vida per a glòria del Pare, fins i tot la seva mort li dona glòria, ja que per aqeusta banda és el compliment de les promeses de Déu i per altra banda és la realització d'una vida (la de Jesús) entregada per rediminir-nos amb amor. Som capaços de fer el mateix nosaltres? És a dir, a tenir aquest criteris de fe i d'amor i servei a Déu per damunt de qualsevol altra valoració o resultat de les nostres obres?
La renúnca del mal dona glòria a Déu, així com el camí de la santedat d'una ànima. I el camí de la santedat està sembrant de roses, les quals tenen les seves flors i les seves espines. Oferim a Déu els notres èxits i sacrificis, això dona glòria al Creador. Tot el demés no és altra cosa que buscar-se a un mateix i la pròpia comoditat.
ORACIÓ A SANT MIQUEL ARCÀNGEL
El nou papa, Lleó XIV, va escollir aquest nom per tal de declarar que volia continuar ael que va ser el llegat del seu antecessor, Lleó XIII. Un sant pare preocupat per la qüestió social i també per la lluita espiritual que es donarà a la fi del temps i que també s'està donant en el temps present.
Lleó XIII va escriure una oració a Sant Miquel Arcàngel la qual va manar que es llegís sempre al final de totes les misses.
L'oració és la següent:
"Sant Miquel Arcàngel, defenseu-nos en la batalla. Sigueu el nostre ajut contra els atacs i trampes del maligne. Us pregem que Déu el reprimeixi. I Vós, príncep de la celestial milicia, amb el poder qu Déu us ha donat, encadeneu a l'infern a Satanàs i els demés esperits malignes que vaguen pel món per perdre les ànimes. Amén."
«US DONO UN MANAMENT NOU: QUE US ESTIMEU ELS UNS ALS ALTRES» (Jn 13,34)
El gran manament del Senyor és el manament de l’amor. Si estimem no podrem altra cosa que mirar de fer el bé, perquè qui estima no pot pas voler fer el mal. Aquest manament de l’amor ha de guiar les nostres vides, qui estima a Déu, qui diu que estima a Déu ha d’estimar als germans.
L’Església viu aquests dies unes jornades importants. Els dies on la tristesa per la mort del papa Francesc va omplir els nostres cors, han estat succeïts per la joia de l’elecció del papa Lleó XIV, el nou bisbe de Roma, el nou pastor de l’Església universal. El nom escollit pel nou papa ens recorda la profunda petjada del magisteri social del papa Lleó XIII, autor de la Rerum novarum, i el nostre món necessita un pastor que posi la seva mirada amorosa sobre tants com pateixen arreu del món.
Un papa de nou religiós, a un jesuïta el succeeix ara un agustinià i això és un signe de la riquesa i la diversitat de l’Església on múltiples carismes conviuen units sempre pel lligam de l’amor. Com escriu l’evangelista sant Joan: «per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
Un papa de nou americà, a un argentí el succeeix ara un nord-americà que ha exercit el seu ministeri al Perú i això mostra la catolicitat, la universalitat de l’Església.
Un papa que ha estat missioner i que coneix bé el funcionament intern de la Santa Seu, que ha estat un estret col·laborador del papa Francesc com a prefecte del Dicasteri per els bisbes i participant actiu en el Sínode sobre la sinodalitat i això ens mostra la continuïtat de l’Església en el seu camí cap a Crist. L’Esperit bufa per donar-nos a cada moment allò que ens cal i així confiem en que el Senyor ens dona ara el pastor que li cal a l’Església. Cada papa deixa la seva petjada en la història i la doctrina de l’Església i alhora cada papa assumint el llegat dels anteriors aporta saba nova i un nou estil. És aquest el lligam que va construint l’Església de Crist a la terra en espera del Regne.
Preguem perquè el papa Lleó XIV construint ponts de diàleg, estimant amb els braços oberts tal com Crist ens estima i ens demana d’estimar, sigui per a tots un signe d’amor, un vertader missatger de pau i d’aquesta bona nova que Crist ens ha vingut a portar: «un nou manament us dono: que us estimeu als uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada