Diumenge VI (C) de Pasqua
Lectura de l’evangeli segons sant Joan: 14, 23-29
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me'n vaig, però tornaré. Si m'estimeu, us alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
VERITABLEMENT HA RESSUCITAT
Bona Pasqua a tots.
Les paraules de Jesús d'aquest diumenge alimenten la nostra fe. Jesús ens diu principalment tres coes: primer, qui m'estima farà cas de les meves paraules i el Pare i jo vindrem a fer estada en ell; segon; me'n vaig al Pare però no us entristiu; tercer, us enviaré el defensor que us farà comperendre i recordar tot el que us he dit.
Tots aquests dies de la Pasqua el cor dels deixebles no ha parat de sentir coses, respecte a com es van comportar quan Jesús viva, respecte com el van defensar, o no, al moment de morir, respecte de que els toca fer a partir d'ara.
Nosaltres mirem tots aquests fets com a espectadors. I tal com si estéssim allà fem el mateix camí interior.
Per això podem concloure que Jesús parlant-nos a nosaltres ens diu el mateix: primer, busqueu el Pare i complir les meves paraules; segon, no ens entristim si sembla que Déu s'amaga o no està prou present en el món; tercer, demanem i vivim intensament la presència de l'Esperit Sant, que a nosaltres, ja ens ha vingut pel baptisme i la confirmació.
Jesús aquest diumenge que ve celebrem que pujarà al Cel, i que per tant, tindrà lloc la separació definitiva dels ulls de la humanitat fins la seva segona vinguda. Aquesta segona vinguda serà per jutijar la humanitat segons la seva fe i les seves obres, i endur-se a la glòria els qui ha guardat la seva paraula i els seus manaments.
Complim, doncs, la voluntat de Jesús i procurem que els altres també la coneguin i segueixin. Fins al Cel!
(Ap 21,12)
Tradicionalment, l’Església venera d’una manera especial al llarg del mes de maig a Maria, la Mare de Déu. Aquesta tradició va agafar força a final del segle XVIII i es va consolidar al llarg del segle XIX, especialment a partir de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció de Maria l’any 1854. Aquesta devoció del mes de Maria fou promoguda especialment pels papes Lleó XIII i Pius XII. Es tracta, doncs, d’una tradició fortament arrelada que potser en els darrers anys ha perdut part del seu protagonisme; no pas així el culte a Maria, especialment en les seves diverses i riques advocacions escampades arreu del món, i també ben presents en la nostra diòcesi.
Sempre és bo dedicar una atenció particular a la Mare de Déu: ella representa per a nosaltres moltes coses. Maria és la mare de Jesús, aquella que acollí en les seves entranyes al Fill de Déu engendrat per obra de l’Esperit Sant i fet home. Maria és la primera deixebla de Crist, aquella que primer va escoltar i acollir la bona nova de l’Evangeli i que guardava tot allò que vivia en el seu cor. Maria és també la primera en pujar al cel i és aquest el darrer dels dogmes, el de l’assumpció, proclamat per l’Església l’any 1950.
La nostra devoció, el nostre amor a la Mare de Déu va molt més enllà dels quatre dogmes proclamats per l’Església: la immaculada concepció, la virginitat, la seva maternitat divina i l’assumpció al cel en cos i ànima. Maria és per a tots nosaltres aquella que tenim més a prop, més a mà, per tal d’apropar-nos a Jesucrist, el seu fill i Senyor nostre. Maria sempre és a prop nostre perquè d’ençà que Jesús la confià de la creu estant al deixeble que tant estimava, ha esdevingut també la nostra mare. Maria és, doncs, Mare de Déu i mare de la humanitat.
Ens diu el Concili Vaticà II que: «Un només és el nostre Mediador segons les paraules de l'Apòstol: “Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat per tothom.” (1Tm 2, 5-6) Malgrat això, la missió maternal de María envers els homes no enfosqueix ni disminueix de cap manera aquesta mediació única de Crist, ans el contrari, serveix per a demostrar el seu poder.» (Lumen gentium, 60).
Aprofitem doncs aquest mes de maig per pregar a Maria, per demanar-li que il·lumini al nostre papa Lleó en aquest inici del seu ministeri com a successor de Pere, i que a nosaltres ens acompanyi en tot moment.
«Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills. Verge gloriosa i beneïda.»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada