Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)

 

 

Lectura de l’evangeli segons sant lluc, 9, 11b-17 

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Els deixe bles ho feren i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos pei xos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

EN TOT LLOC
I EN TOT MOMENT
SIGUI BENEÏT I ALABAT
EL SANTÍSSIM SAGRAMENT

Aquest diumenge celebrem la solemnitat del Corpus.  Aquesta és la festa del memorial del Senyor.  Recordem el seu gest de l'Últim Sopar, però sobretot és memorial, és a dir, memòria viva del seu sacrifici a la creu.

El que Jesús fa a la creu abans ho ha fet a través de les seves paraules i signes en el Sant Sopar.  Jesús fa la Nova Aliança, Jesús fixa condicions, els termes de la Nova Aliança que Déu vol fer amb el seu poble.  Aquests termens son: Jo dono la vida per vosaltres, i tothom qui menja la meva carn i beu la meva sang tindrà vida en mi.

Jo sóc el pa viu baixat del Cel, qui menja d'aquest pa viurà per sempre.  Perquè la meva carn veitable menjar i la meva sang veritable beguda.

Els jueus recordaven el manná que els seus avanpassats havien menjat al desert.  Ara aquest pa que se'ls dona és nou i diferent.  Ja no és un aliment per al cos sinó per l'ànima.

Cantem les meravelles del Senyor amb l'himne eucarístic:

Cantem tots a l'Amor que ens enamora, cantem tots al Senyor!
Déu és aquí! Oh gent adoradora adorem-lo el Crist i Redemptor!

Glòria a Vós, Jesucrist! Oh Cels i terra, beneïu el Senyor!
Honor i Glòra a Vós, Rei de la Glòria; amor per sempre a Vós Déu de l'Amor!

Unim la nostra veu amb la que canta, bells himnes dalt del cel!
Déu és aquí! Present en l'Hòstia santa que ens el mostra darrera d'aquests vels.

Oh pa del cel viven, dolça finesa, excés d'amor suprem;
Déu és aquí! donant-nos fortalesa i nodrint-nos amb l'Hòstia que veiem.

Mn Salvador Juanola

Rector Parròquia de Tordera

 «FEU AIXÒ PER CELEBRAR EL MEU MEMORIAL» 

(1Co 11,25) 

Aquest diumenge i en alguns llocs el darrer dijous, l’Església celebra la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus. Ha estat aquesta una festa de gran anomenada al llarg dels segles i que ha donat lloc a múltiples tradicions populars, de fet gegants, nans, balls populars i entremesos provenen d’aquesta festa, quan acompanyaven pels carrers el Sant Sagrament, i també les catifes de flors; aquestes sí que es conserven en moltes de les nostres poblacions encara avui, guarneixen els nostres carrers per tal que el Sant sagrament es passegi per les nostres viles i sigui honorat com cal. 

Tot plegat ens mostra l’arrelament d’aquesta festa en la nostra cultura popular, certament, però no perdem de vista que el que ens mostra vertaderament és l’arrelament del culte al Cos i a la Sang de Crist en la nostra Església. A vegades les tradicions perduren i la seva raó de ser es va perdent. No convé que sigui així, en primer lloc perquè una cosa sense l’altra perd sentit, i en segon i primordial lloc, la fe és una part indestriable de les nostres arrels i tot i les grans dificultats i els molts canvis, la fe és viscuda per una part molt important del nostre poble i no pas de manera menor.

Recórrer els nostres carrers acom panyant el Santíssim és quelcom més que una tradició venerable, és quelcom més que una mani festació folklòrica per més que l’acompanyin elements de la nos tra cultura popular; és sobretot i per damunt de tot un acte de fe del qual no ens hem d’avergonyir, ans al contrari. Si la seva existència prové de la pietat popular i aquesta es manté, és bo que fe i manifes tació popular s’uneixin com han fet sempre per donar glòria al Senyor que es fa present d’una manera singular i especialíssima en el pa i el vi que esdevenen pel misteri eucarístic el seu cos i la seva sang. Escrivia sant Joan Pau II que: «La participació devota dels fidels en la processó eucarística en la solemni tat del Cos i la Sang de Crist és una gràcia de Déu, que cada any omple de goig als qui prenen part en ella.» Tot i així, afegia: «hi ha llocs on es constata un abandó gairebé total del culte d'adoració eucarísti ca.» (Ecclesia de Eucharistia, 10). 

El culte al misteri eucarístic és quelcom que està for tament arrelat en la fe de l’Església, no hi renunciem. Tal i com el mateix sant Joan Pau II ens proposava amb la pregunta «¿com no sentir una renovada necessitat d'estar llargues estones en conversa espiritual, en ado ració silenciosa, en actitud d'amor, davant Crist present en el Santíssim Sagrament?» (Ecclesia de Eucharistia, 25). Una conversa íntima amb Crist que ens mou a la pràctica de la caritat envers aquells als quals més els cal el nostre amor, com no pot ser d’altra manera.

+ fra Octavi

Bisbe de Girona