Diumenge XIV (C) de durant l'any
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 10, 1-12.17-20
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»
Jesús envia avui a setanta dos dels seus deixebles a cadascuna de les viles i llocs on elll volia anar.
Jesús els envia valent que "hi ha molt a segar i pocs segadors".
Aquesta és una situació que podria ser similar a la del temps actual: molta feina afer en quant a l'evangelització. Aixó ens fa pensar que l'església va néixer en un temps de gran necessitat d'evangelitzar, i ara estem igual. Com és?! No hem fet res?! No ha servit per res el que hem fet durant aquests 2000 anys?!
Evangelitzar és guanyar els cors un a un per la fe i per al Senyor. Jesús demana deixebles que prediquin i donin testimoni, no cal obligar a creure, però cal que la gent sàpiga i no oblidi aquest regal de la vida nova que ve de Déu per medi de Jesús, el qual els hi serà reclamat a la fi dels temps. Per què Jesús no mor perquè si, mor per salvar-nos i tan la seva mort com la seva redempció no son fets que es puguin deixar de banda sense conseqüencies. La conseqüencia de viu sense llei ja és difícil, però viure sense Jesús també ho és, perquè Ell s'entrega a Déu perquè nosaltres rebem a Déu de manera fàcil, directa, total. És Jesús qui fa el sacrifici reparador del pecat i qui acosta Déu als homes.
Cal dir que després de 2000 anys no estem allà mateix. L'església certament s'ha expanidt, i ha donat fruit la seva tasca: veiem el gran nombre de sants que hi ha hagut, i també l'art i la ciència i ordre en societats que a portat el viure la fe de manera general. Per+o no n'hi ha prou d'una fe "ambiental". La fe ha de ser viscuda per cadascú, sinó correm el risc de que el mal guanyi la batalla al bé. Posem un exemple: si en una casa on hi viu una familia sencera un dels membres no es dutxa, al final la casa sencera far+a pudor per culpa d'un sol. Així fa el pecat en la societat. La fe "ambiental" acaba essent combatuda i destruïda pel simple argument "hem de progressar", no ens hem de quedar en el passat. Jesús no és el passat. Jesús és el present i el futur perquè ha ressucitat i ens espera a l'eucaristia i a l'últim dia de les nostres vides com a jutge de les nostres accions. Jesús ahir, avui i sempre.
Procurem nosaltres viure la fe. Vivim i donem testimoni alegre de la victòria de Crist sobre el pecat i la mort. Donem testimoni a tothom perquè veien el nostre bon obrar donin glòria a Déu. Així han actuat els sants, i fins i tot s'han posat al capdavant de moltes obres bones, i per això han pogut ser seguits i imitats. Nosaltres imitem Jesús.
Presentem la nostra vida en mans de la mare de Déu, ara que just comencem el mes de juliol, mes de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, dels qui van de viatge, de les ànimes del purgatori. Maria es porta del Cel i consol dels afligits. Sigui ella el nostre descans en aquesta jornada de caminants que és la vida mateixa.
EL SERVEI DE VICARI GENERAL
Benvolguts, durant aquest estiu aprofitarem per anar-nos presentant els diferents membres del Consell Episcopal, tot explicant quin és el nostre servei. En el cànon 475.1 del Dret Canònic hi llegim: «A cada diòcesi el Bisbe diocesà ha de constituir un Vicari General, el qual, proveït de la potestat ordinària (segons els cànons que segueixen), l’ajuda en el govern de tota la diòcesi.»
Si prenem, doncs, aquesta definició, ens adonarem que el Vicari General és el col·laborador immediat del bisbe, per ajudar-lo en la primera i gran tasca que té un bisbe diocesà, com ens ha recordat el Concili Vaticà II: La missió principal del bisbe és la de predicar l’evangeli, a fi que tots els homes aconsegueixin la salvació i així, confortats de l’Esperit Sant, puguin exercir aquest servei com una veritable diaconia. (cf. Lumen Gentium 24)
Per això, en aquesta etapa, el bisbe m’ha confiat, principalment, fer una pastoral que sigui Vocacional i Missionera, i que podríem definir amb el lema: «Batejats i enviats.» Això vol dir que, redescobrint la vida nova que rebem en el baptisme, com a Poble de Déu, responguem a la vocació rebuda. Una vocació que, partint de la vocació baptismal comuna, es pot concretar al laïcat compromès, al matrimoni, a la vida religiosa, al diaconat o al sacerdoci, viscudes en multitud de carismes que són un veritable do de Déu per a la nostra Església local de Girona.
Hem de viure amb il·lusió i alegria la nostra fe i veure com la transmetem als que ens envolten, ja sigui per desvetllar el baptisme dels que s’han allunyat de l’Església, o per fer arribar l’anunci de Jesús als que encara no l’han escoltat, perquè per a Déu ningú és insignificant. Cal, doncs, que moguts per l’Esperit Sant, ens convertim en veritables deixebles del Crist, missioners enmig del nostre món.
Per això, fent equip amb els Vicaris Episcopals, amb el servei de tota la Cúria diocesana, us volem acompanyar a tots i a cadascun de vosaltres, amb les vostres esperances, iniciatives i carismes, per a viure apassionadament aquest moment de la història en el qual Déu ens ha demanat de continuar sembrant l’evangeli en una terra que ha estat bressol de tants de sants, adaptant les estructures per a posar-les al servei de l’evangelització.
I per acabar, voldria dir-vos que el meu despatx estarà sempre obert per a tots vosaltres, però també que el despatx pot ser cada un dels llocs on vosaltres esteu predicant el Regne de Déu, allí on podrem compartir junts l’alegria de l’evangeli.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada