Diumenge XVI (C) de durant l'any
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 10, 38-43
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»
Les tres lectures d'avui ens parlen de l'acollida. La primera lectura ens parla de l'acollida que fa Abraham a tres viatgers desconeguts, als quals convida a entrar, refrescar-se, refer forces pel seu viatge. La segona lectura ens parla Sant Pau el qual ha acollit a Crist en el seu cor, ha entrat a la fe, i com aquest pas li implica una sèrie de càrregues i sofriments durant els seus viatrges evangelitzadors de manera que ella cull Jesús en el seu cor. A la tercera lectura, l'evangeli, Jesú és acollit a casa de Marta, Maria i Llàtzer.
Vist això podem parlar de l'acollida com a tal, l'hospitalitat própia del creient, que és una certa generositat en bé fins i tot de persones desconegudes, quasi com una continuació del tema de la setmana passada que era el bon samarità. La caritat, l'hospitalitat, l'acollida son virtuts cristianes.Ara també podem parlar de l'acollida que veiem en aquestres tres lectures des de la perspectiva de les conseqüències que es deriven d'aquest acte d'hospitalitat.
En la primera lectura l'hospitalitat d'Abraham té com a conseqüència la benedicció de Déu, pel do de tenir un fill, Isaac, encara que fos ja vell i tingut oer estèril. En la segona lectura veiem com Sant Pau rep com a conseqüència de la seva conversió, l'acollida de Jesús en el seu cor, rep la unió a Jesús sofrent a la creu per tal de salvar la humanitat, de manera que podem dir que sant Pau no s'agafa les dificultats i problemes amb bon humor, sinó amb la profunditat i seguretat de la fe de que ell està sofrint com a instrument perquè Jesús sigui conegut i estimat per més i més persones. Finalment a la tercera lectura veiem que el premi de l'acollida de Marta i Maria té com a conseqüència poder estar als peus del Mestre per tal d'escoltar-lo i aprendre d'ell directament, també, com no, de crear i treballar una amistat profunda amb Jesús, la quals els permetrà cridar-lo quan Llàtzer es posa malalt molt greu i mor.
Resumint podríem dir que nosaltres hem de ser acollidors, si, però sobretot amb Crist, perquè tal com hem vist la virtut per ella mateixa Déu premia, i molt més l'acollida de Jesús en el cor té el seu regal i premi, ja que en aquesta vida com Llàtzer o com Sant Pau en l'altra vida on rebrà el premi del seus treballs.
(Lc 10,41-42)
Quants neguits ens porta la vida, quants neguits per saber el que hem de fer, el que hem de dir, el que hem fins i tot de pensar a cada moment. La nostra societat, el nostre món ens empeny a viure neguitosos i aquest neguit ens descentra, ens aparta de la centralitat que hauria de tenir la nostra vida. Certament que ens cal assolir determinades coses, que no podem deixar-ho tot a l’atzar, però moltes vegades el desig de controlar la nostra vida de manera mil·limètrica, mirant que res no surti del previst, ens acaba per ofegar. Amb aquesta actitud sovint no deixem espai a Déu en la nostra vida, li barrem el pas i deixem de fer-lo present enmig nostre, de la nostra família, del nostre nucli d’amics, i per extensió, de la nostra societat.
El neguit, el neguit excessiu, esdevé a vegades un obstacle insalvable per fer present a Déu en la nostra vida. Però al llarg de l’any hi ha alguns moments en els quals podem tenir una mica més de pau, moments en els quals el nostre ritme habitual s’atura un xic i fins i tot el silenci entra en el nostre dia a dia. No podem oferir-li al Senyor un espai, en aquest silenci? Si som amos dels nostres silencis, potser aconseguirem trobar pau si dediquem uns moments a escoltar la seva Paraula, de manera reposada, sense presses, amb una orella atenta i ben disposada.
El període estiuenc ens ofereix determinades oportunitats, cert que no pas a tots perquè hi ha, especialment a les nostres terres, molts que amb el seu treball precisament ofereixen a d’altres la possibilitat d’un temps de repòs. Una oportunitat és la de viure la nostra fe amb d’altres creients vinguts d’altres terres, és una oportunitat perquè malgrat les diferències culturals i lingüístiques sentim amb força el vincle de la comunió. La diversitat sempre enriqueix, mai empobreix i si aquesta diversitat te un punt en comú com la fe, esdevé expressió de la universalitat, de la catolicitat, de la nostra fe i de l’Església.
Us proposo que en aquests dies que tot just encetem, en els quals el treball i la quotidianitat no ens ocupa de manera central, mirem de trobar un temps per a acostar-nos a Déu, a la seva Paraula, de la manera que ens sigui més convenient. No serà mai un temps perdut, i sempre serà un temps guanyat per a nosaltres.
Ens preocupem com Marta per moltes coses, però potser com li deia Crist a ella, oblidem a vegades la més important.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada