Diumenge XVII (C) de durant l'any
.jpg)
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 11, 1-13
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.»
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m'amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.»
La lectura de l'evangeli d'avui ens parla de l'oració. Concretament l'oració de petició. A Jesús li demanen que ensenyi una oració tal i com va fer Sant Joan Baptista als seus deixebles. L'oració de petició és manifestar a Déu directament i amb gran intensitat allò que preocupa i deistja el cor d'una persona. L'oració de petició és mostrar la prioritat del cor i també d'allò que se sent com a necessari.
Una persona que resa bé mai podrà demanar i la contrària, ni tampoc podrà demanar tot a la vegada. L'oració ha de ser concreta, i si es demana tot de cop o demana coses contradictòries significa que el cor no està gaire "endreçat".
Per altra banda l'eficàcia de l'oració no depén del sentiment o de la parafernàlia exerior que es fa mentre es resa. Hi ha gen que crida molt i plora molt i promet coses a Déu però si l'oració demana allò que és dolent per l'ànima, Déu no li pot donar. Quin pare donaria verí a un fill?
Un gran sant deia: Resa i confia, perquè l'agitació no porta enlloc. Certament després de resar hem de confiar que la nostra oració ha estat escoltada i que Déu, que calcula el temps de vegades de forma diferent a nosaltres, ens donarà allò que ens cal. Quantes vegades els nens petits demanen als pares o als avis patates fregides per menjar, però aquell dia "toca" verdura. Déu de vegades ens dona a menjar el plat que no volem, però hem de confiar que serà pel nostre bé
«SENYOR, ENSENYEU-NOS UNA PREGÀRIA» (Lc 11,1)
Com aprenem a pregar? Durant segles hem après a pregar en el si de les nostres famílies; d’infants, hem aprés oracions simples i alhora ens ensenyaven a trobar una estona al llarg del dia, sovint en aixecar-nos o en anar a dormir, per pregar breument agraint els benifets del dia o demanant al Senyor la seva protecció per la jornada que comença.
La llar i la família com a escola de pregària han anat perdent a vegades el seu paper. Però també avui hi ha qui encara fa aquest paper de transmissor de la fe, ensenyant un parenostre, una avemaria o qualsevol altra oració; són els avis.
El paper dels avis, d’un avi o d’una àvia, com a transmissors de la fe és ben present en la nostra societat, també avui; potser ha canviat la manera com els avis ens ensenyen a pregar, la manera com ens fan conèixer a Crist i ens endinsen, a vegades furtivament, en el camí de la fe. Aquelles àvies de rosari diari, fidels al mes de Maria o al mes del Sagrat Cor i a les novenes, potser escassegen més avui, entre nosaltres.
Com ens diu el papa Lleó: «Els nostres avis han estat sovint per a nosaltres exemple de fe i devoció, de virtuts cíviques i compromís social, de memòria i perseverança en les proves! Aquest llegat bell, que ens han transmès amb esperança i amor, sempre serà per a nosaltres motiu de gratitud i de coherència.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la V Jornada Mundial dels Avis i de la gent gran.)
Els avis ens són exemples, referents, i ho són molt especialment avui en la fe i en la devoció. Moltes vegades els camins de conversió dels joves dels nostres dies tenen com a punt de partida un avi o una àvia que els han parlat de Crist, que els han ensenyat una pregària o els han mostrat una imatge parlant-los sobre qui representa. Un camí que cada vegada més joves acaben en el catecumenat i la recepció dels sagraments d’iniciació cristiana; és a dir: acaben formalitzant la seva fe nascuda d’una espurna del foc que alimenta la fe dels seus avis, com un brot nascut a l’ombra d’una fe madura i viscuda.
Voldria destacar avui aquest paper dels avis, de la gent gran, com a transmissors, com a educadors en la fe i en la pregària. Cal que algú ens parli de Crist i si qui ens en parla ho fa des de l’experiència d’una vida de fe treballada, amb alts i baixos, viscuda amb moments de joia i altres de dolor, de neguit o d’angoixa, la seva paraula ens pot fer molt de bé.
Com escriu el papa Lleó: «Aquest llegat bell, que ens han transmès amb esperança i amor, sempre serà per a nosaltres motiu de gratitud i de coherència.» (Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la V Jornada Mundial dels Avis i de la gent gran.)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada