Diumenge XVIII (C) de durant l'any
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 12, 13-21
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l'herència.» Jesús li contestà: «Bon home, ¿qui m'ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: "Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te." Però Déu li digué: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu.»
Jesús té més raó que un sant! Aquesta afirmació és totalment veritat!
L'ambició de les riqueses crea tensions, disputes, violència, enveja, odi mort.
Jesús no parla del que ncessitem per viure, sinó de l'ambició desmesurada i que no té aturador que neix del cor de les persones quan no saben dir prou al voler i voler més coses materials, especialment el que tenen els altres.
El cor d'una persona ambiciosa viu intranquil i està mort pel que fa a la capacitat de disfrutar del que té. Molta gent viu volent i desitjant el que no té i mor infeliç perquè s'ha oblidat de fruir i agrair el que ja té. El qui no sap veure i valorar i agrair el que té entre mans sempre viurà pensant que és pobre, i se sentirà desgraciat. L'ambiciós veu els altres com uns competidors a qui atrapar i superar, per això viu sempre en tensió. L'ambiciós viu fora de si, perquè tot el que vol encara ho ha d'aconseguir.
Una altra cosa diferent son la gent garrepa, és a dir, acars o de "la virgen del puño", que són incapaços de compartir o pensar en els demés, i que també son banstant infeliços, però Jesús ens vol parlar sobretot del que hauríem d'analitzar en el nostre cor i identificar com a dolent i perillós que és l'afany de voler sempre més i més, de posar la confiança en el tenir.
Tan l'avaricia com l'ambició desmesurada maten la humilitat. La humilitat és una virtut que es manifesta de moltes maneres, i una d'elles és l'acceptació pacífica dels bens materials, i d'allò que es vol aconseguir, també es manifesta en l'equilibri de la sobrietat; també en l'acceptació de l'escassetat; però en el punt més alt consisteix en abraçar i estimar la pobresa com Jesús va fer. Siguem virtuosos!! Sense por!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada