Solemnitat Sant Bartomeu

 

Felip va trobar Natanael i li va dir: «Hem trobat aquell de qui es parla a la Llei de Moisès i als Profetes. És Jesús, el fill de Josep de Natzaret». Natanael li va preguntar: «¿Potser pot sortir alguna cosa bona de Natzaret?». «Vine i veuràs», li va dir Felip.

En veure arribar Natanael, Jesús va dir: «Aquest és un veritable israelita, un home sense duplicitat». «¿D'on em coneixes?», li va preguntar Natanael. Jesús li va respondre: «Jo et vaig veure abans que Felip et cridés, quan estaves sota la figuera».

Natanael li va respondre: «Mestre, vós sou el Fill de Déu, vós sou el Rei d'Israel». Jesús va continuar: «Perquè et vaig dir: 'Et vaig veure sota la figuera', creus . Veuràs coses més grans encara». I va afegir: «Els asseguro que veuran el cel obert, i als àngels de Déu pujar i baixar sobre el Fill de l'home.»

GLÒRIA A SANT BARTOMEU!

A nivell de poble i de parròquia a vui estem celebrant Sant Bartomeu, el nostre patró, la Festa Major, i per això el diumenge queda eclipsat per aquesta celebració.  Ja sabem que la festa dels sants solen ser sempre quan aquests varen morir, ja fos per l'edat, per salut o per martiri.

Sant Bartomeu va predicar l'evangeli fins a la mort.  Ell va predicar a Armènia.  Curava malalts i fins i tot va aconseguir que el rei armeni, Polimi es convertís i es fes batejar.  El germà del rei, Astiages, i els sacerdots de les religions d'aquell lloc van intentar que Bartomeu renunciés a la seva fe i deixés de predicar, però l'apòstol no parava de predicar i de batejar.  Arriba un dia que és fet pressoner quan Astiages és rei i és condemnat a la tortura d'arrencar-li la pell de viu en viu.  És per això que se'l representa amb una espècie de mantell a la mà, que significa la seva pròpia pell i un ganivet a l'altra mà, que és l'instrument de la tortura.

Sant Bartomeu és el patró dels pelleters, i és invocat contra els mals nerviosos i de la pell.

APUNT HISTÒRIC

El genocidi armeni, també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim, va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el regim dels Joves Turcs.  És considerat el segon genocidi mopdern, després de l'extrermini a Namíbia per part d'Alemanya.

És va caracteritzar per la seva brutalitat en les massacres, i la utilització de marxes forçades amb les deportats.  Atres grups ètnics cristians també van ser massacrats per l'Imperi Otomà durant aquest periode, entre ells els assiris i els grecs pòntics.  Alguns historiadors consideren que aquests actes van ser part de la mateixa política genocida.

La data del començament del genocidi se situa el 24 d'abril de 1915, arran de l'ordre del gran visir del sultant, Mehmet Talat Paixà, de deportació, del 29 de maig de 1915, fixa la deportació sense els mitjas per a la seva subsistència, i la seva espoliació.  tots els homes entre 20 i 45 anys, susceptibles d'organitzar una resistència armada i d'aliar-se amb Rússia, son condemnats a treballs forçats i, la majoria, assasiants pels camins.  La marxa forçada dels armenis per centenars de quilòmetres, que va travessar zones desèrtiques, va provocar que la major part dels deportats morís víctima de la fam, la set i les privaciones, alhora que els supervivents eren robats i violats pels gendarmes que havien de protegir-los, sovint acompanyats per les bandes d'assassins i bandolers.

La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia.  Es considera que hi va haber 1 milió i mig més deportats.  En l'actualitat, la República Turca segueix negant oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, i atribueix la massacre d'aquest poble a lluites entre étnies, malalties i la fam en el periode confús de la I Guerra Mundial.

Mn Salvador Juanola

Rector Parròquia Tordera

SALUTACIÓ DELS VICARIS EPISCOPALS

ECONOMIA DIOCESANA I PATRIMONI

La gestió econòmica forma part de l'organització de qualsevol institució, també en el cas d'una diòcesi. L'eix central de la gestió econòmica de la diòcesi de Girona és el Fons comú diocesà.

El Fons comú es nodreix de les aportacions d'una part proporcional dels ingressos de cada parròquia i del Bisbat. D'aquesta manera, les parròquies amb més ingressos col·laboren en les obres de reparació dels temples de les parròquies amb menys ingressos.

En el cas de l'Església, la gestió econòmica té unes característiques determinades. Un bisbat no pot oblidar la responsabilitat social de la propietat: Com fer que el patrimoni de l'Església serveixi per resoldre algunes de les necessitats socials?

Per respondre la pregunta, el Bisbat de Girona va prendre la decisió de reconvertir el patrimoni que no té usos directament religiosos en habitatges de preu assequible. El Bisbat ha construït habitatge assequible i transforma rectories sense ús en habitatges de lloguer a preus assequibles.

La gestió econòmica habitual ha de ser eficient, estricta, equànime i transparent. Cal procurar actuar amb criteris de preu just, tant en les compres com en les vendes o permutes.

Dos òrgans, presidits pel bisbe, tutelen la gestió econòmica i patrimonial: el Consell per als assumptes econòmics (format per laics) i el Col·legi de consultors. Des de fa catorze anys, el Bisbat fa auditar voluntàriament els seus comptes, i publica els resultats econòmics al seu portal web.

El pressupost ordinari de la diòcesi de Girona gira pel volt dels 11.000.000 d'euros anuals.

Concretament, el del 2023 és d'11.600.000 euros.

Ingressos:

2.050.000 de col·lectes de les parròquies.

850.000 de les aportacions parroquials al Fons comú.

900.000 de donatius i almoines.

2.800.000 de l'aportació tributària (la creueta).

1.900.000 d'ingressos per gestió de lloguers.

1.600.000 d'altres ingressos per prestació de serveis.

250.000 de subvencions (manteniment del patrimoni).

1.250.000 del museu de la Catedral.

Total ingressos ordinaris 11.600.000 euros.

Despeses:

2.200.000 activitats pastorals.

1.000.000 activitats assistencials.

300.000 ajuda Església universal.

1.200.000 retribució als preveres i religiosos.

1.500.000 retribució al personal seglar.

800.000 conservació d'edificis.

340.000 tributs i despeses financeres.

500.000 catedral.

580.000 amortitzacions.

300.000 despeses parròquies.

370.000 altres despeses.

Total despeses: 9.090.000 euros.

L'excedent, 2.510.000 s'aplica per dur a terme les obres de restauració que no s'han pogut atendre en aquest exercici.

Mn. Joaquim Giol i Aymerich,

Vicari episcopal per a l'Economia i el Patrimoni