Diumenge XXII (C) de durant l'any

 

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 14, 1.7-14 

I s’esdevingué que, havent entrat en la casa d’un cap dels fariseus un dissabte a menjar, ells l’observaven.

I deia als invitats una paràbola -observant com elegien els primers seients-, dient-los: «Quan siguis invitat per algú a unes noces, no et posis en el primer lloc, no sigui que un de més honor que tu sigui invitat per ell, i venint aquell que us ha invitat a ell i a tu, et digui: “Cedeix el lloc a aquest”, i aleshores hagis d’anar, avergonyit, a ocupar l’últim lloc. Sinó que, quan siguis invitat, ves i posa’t en l’últim lloc, perquè quan vingui el qui et va invitar, et digui: “Amic, puja més amunt”; aleshores serà per a tu la glòria davant tots els comensals alhora. Perquè tot el qui s’exalça serà humiliat, i tot el qui s’humilia serà exalçat».

I deia al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els parents, ni els veïns rics, no sigui que tal vegada ells també et tornin a convidar i en rebis la recompensa. Sinó que, quan facis un convit, crida els pobres, esguerrats, coixos, cecs. I benaurat seràs, perquè no tenen amb què recompensar-te, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos».

«AFANYEU-VOS A ENTRAR PER LA PORTA ESTRETA»

Jesús té unes frases que toquen la fibre sensible del cor.  En aquest cas, en aquesta frase, nosaltres podem reconèixer les moltes vegades que per voler fer el camí fàcil ens ho hemposat tot més difícil.  Hi ha una altra frase que també serveix pel mateix: lo barato surt car.

Jesús sap que generalment som molt mesells, és a dir. que encara que t'avisin som molt tossuts, volem fer passar la nostra.  Però igualment Jesús ens ho diu, Jesús ens ho adverteix i ho fa amb tota la veritat.

Jesús ens parla de la salvació de l'ànima, ens parla de la vida eterna que Déu ens vol comunicar mentre vivim i donar a mans plenes que morim.  Per tant, el tema és delicat i important a la vegada.  No estem parlant d'una excursió per la muntanya, que pot tenir els seus riscos, i fins i tot podem trobar perills mortals, sinó que estem parlant del camí de la vida de cada person, i el camí de la vida es guia pel sentit profund de la vida.  Tanta gent viu sense rub o sense aspiració o ideal elevat a la vida, o pitjor; un ideal equivocat.

El preu a pagar pels grans ideals és el sacrifici, el cansament, l'esforç, el treball.  Ja ho deia la meva àvia "no hi ha duros a quatre pessetes".  I si algú ens vol convèncer d'això ens està enredant.

Tot i això no estem pas dient que les coses cares, simplement pel fet de ser cares siguin bones.  De fet, l'error i la mentida sembre acaben sortint cares, doncs, quan atrapen al mentider aquest haurà de pagar la seva pena, i quan l'error es manté el mal es fa més gran.  Simplement estem dient que no hem de buscar el camí fàcil com a norma general, ja que la mandra i la falta d'esforç generen gent buida i descontenta, gent que es desanima i que es queixa per tot.

Per tal de complir amb aquest consell de Jesús hem de fer un canvi de mentalitat, hem d'enfocar les coses de manera diferent.  El primer canvi que hem de fer és que "no hi ha un preu a pagar" com dèiem abans per coses bones (les promeses de Déu) és simplement una afirmació del valor d'allò que vols, i les renúnices que fas per aconseguir-les no és més que el procés de buidar i fer més lloc dintre teu per la cabuda d'allò més gran que obtindràs.  El segon canvi de mentalitat és que si seguim el camí que ens marca Jesús, Ell no ens defraudarà, és per això que la llibertat plena no és poder-ho deixar quan vulguem o ens hagem cansat, sinó donar la vida fins al final per viure com deia santa Teresa "vivo sin vivir en mi y tan alta vida espero que muero porque no muero".

Mn Salvador Juanola,

Rector Parròquia de Tordera