Diumenge XXIX (C) de durant l'any

 

,

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc, 18, 1-8 

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: "Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi". El jutge durant molts dies no li'n feia cas, però a la fi pensà: "A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més"». 

I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vos altres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».

Beneït dia del Senyor per a tothom.

 

Aquesta setmana ens ha arribat el primer document del Papa Lleó XIV. És una Exhortació Apostòlica que porta per títol Dilexit Te, en llatí, que vol dir T’he estimat. És la continuació de l’última exhortació apostòlica del Papa Francesc, Dilexit Nos (Ell ens ha estimat), amb la qual es va donar inici a la commemoració dels 350 anys del Sagrat Cor de Jesús.

És força habitual que un Papa successor completi i publiqui un document que el seu predecessor ha deixat preparat abans de partir a la Casa del Pare. Aquest n’és el cas. El Papa Lleó ha revisat, afegit comentaris i reflexions al que el Papa Francesc havia començat.

 

La intenció d’aquest nou document segueix en la mateixa línia que l’anterior: parla, a grans trets, del cor humà i diví de Crist, i del rescat del sentit profund de la nostra pròpia naturalesa, com a deixebles i apòstols de la Misericòrdia.

Dilexit Te ens convida a reflexionar sobre com mostrem aquest amor de Crist cap als altres, especialment en el nostre compromís per dignificar la vida del proïsme, en particular la dels pobres en totes les seves formes dins la nostra realitat global. En termes teològics, seria trobar Crist en els pobres.

Recordem que, a Mateu (25, 31-46), Jesús pregunta als de la seva dreta i esquerra per les obres de misericòrdia, i tots li diuen: "Senyor, quan et vam veure amb fam, o amb set, o foraster, o despullat, o malalt, o a la presó, i no et vam ajudar?"

I Ell respondrà: "En veritat us dic que tot allò que no vau fer per un d’aquests petits germans meus, tampoc no ho vau fer per mi."

 

Ara bé, l’enfocament d’aquesta Exhortació no és una visió romàntica de la Misericòrdia, sinó una crida a reflexionar sobre la justícia social. Una justícia que sovint no es veu reflectida en el desenvolupament dels sistemes ideològics ni en les propostes econòmiques actuals, que sovint obliden la dignitat de la vida humana i el seu sentit transcendent.

Tot això des de la perspectiva de la Doctrina Social de l’Església, que es ve desenvolupant des de les línies de pensament del Papa Lleó XIII, qui, a la seva encíclica Rerum Novarum, va impulsar una revisió del valor de la persona humana en plena Segona Revolució Industrial.

Avui vivim altres revolucions —les de l’Era Tecnològica i Digital— i de nou se’ns demana que els pobres no siguin tractats com a peces d’un sistema dessacralitzat. I que recuperem la tasca de l’Església no com la feina d’una ONG filantròpica, sinó com l’expressió de qui som en l’amor del Pare: cristians, fills de Déu, germans d’una mateixa família.

 

Mn Edwin Vásquez

Rector de la Parròquia de Tordera

«PREGAR SEMPRE, SENSE PERDRE MAI L'ESPERANÇA» (Lc 18,1) 

L’Església ens de mana al llarg de l’any de pregar per diverses missions i tasques que de senvolupa arreu del món. Una de les més tradicionals és la jornada que coneixem com a DOMUND, és a dir la jornada que dediquen les Obres Missio nals Pontifícies a pregar i obtenir recursos econòmics per ajudar el treball dels missioners. 

La nostra Església, la diòcesi de Girona, fou durant moltes dèca des una terra d’on sorgiren molts missioners que durant alguns anys o durant tota la seva vida ministerial es dedicaren a portar l’Evangeli allí on encara no era conegut. Evangelitzar és una de les grans tasques confiades a l’Església a la qual mai no podem re nunciar. Aquesta tasca ha donat bons i molts fruits i és aquesta una realitat que avui podem constatar en tants llocs d’altres continents. L’Església ha anat adquirint una més gran presència en determinades regions del món, i també cal reconèixer que l’ha per dut en d’altres, com la nostra. 

Per a l’Església de Girona noms com Mn. Joan Alsina (1942-1973) que exercí el seu ministeri a Xile o Mn. Joaquim Vallmajó (1941-1994) que l’exercí a Rwanda, en són bons exemples; ho donaren tot per l’Evangeli i exercint la seva missió, perderen la vida. Ells foren dos missioners «incòmodes», com algú els definia, perquè posaven en evidència les con tradiccions del nostre món i de la mateixa Església. N’és un exemple la frase que Mn. Joan Alsina digué als militars que el detingueren a Xile tot just abans de ser afusellat al pont Bulnes, pocs dies després del cop d’es tat: «Si us plau no em posis la bena, mata'm de front perquè vull veure't per a donar-te el perdó.» Morir de front i per donant sempre és present en el qui dona la vida pels altres i per l’Evangeli, com fou present en tants altres màrtirs als anys trenta del segle XX, víctimes també de la violència i enamo rats també de l’Evangeli. A uns i a d’altres devem reconeixe ment i ens cal valorar, més enllà dels encerts i dels errors perso nals comuns a tota vida huma na, el seu testimoni de Crist i de l’Evangeli. 

Es diu sovint que avui som nos altres terra de missió, terra per acollir el ministeri de preveres vinguts d’altres terres, d’altres cultures. Evangelitzar és una tasca a la qual mai no podem renunciar, està estretament lligada a la nostra fe i no podem anomenar-nos creients sense tenir aquesta voluntat de ser missioners d'esperança entre els pobles. Ens ho deia el papa Francesc quan el pas sat mes de gener, setmanes abans de la seva mort, escrivia el Missatge per a aquesta XCIX Jornada Missionera Mundial en l’Any Jubilar 2025: «També nosaltres, sentim-nos inspirats a posar-nos en camí darrere de les petjades del Senyor Jesús per a ser, amb Ell i en Ell, signes i missatgers d'esperança per a tots, en cada lloc i circumstància que Déu ens con cedeix viure.»

+ fra Octavi

Bisbe de Girona