Diumenge XXVII (C) de durant l'any

 

Lectura de l’evangeli segons sant lluc, 17, 5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria.

Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».

Beneït diumenge per a tots. 

El món cristià, i també molts no creients, van rebre amb expectació la publicació de la primera entrevista del Papa Lleó XIII, no pas perquè sigui en si la primera entrevista, sinó perquè és la que oficialment marca la postura del seu pontificat en relació amb temes fonamentals que ha d’afrontar l’Església en aquest marcat canvi d’època. A més, s’ha afegit a la primera biografia publicada sobre el Papa, que s’ha editat primer al Perú i després tindrà difusió en altres idiomes i en diferents països. Cal recordar que, encara que és nord-americà de naixement, el seu ministeri com a sacerdot i frare agustí s’ha desenvolupat majoritàriament en aquest país sud-americà i, en el moment de participar en el darrer conclave i ser elegit, ho va fer com a Cardenal de la Conferència Episcopal Llatinoamericana CELAM, pel Perú.

Se li ha preguntat per temes molt sensibles com: l’acollida de l’Església a persones de la Comunitat LGTB+, el matrimoni entre parelles del mateix sexe, la participació de la dona en càrrecs de lideratge dins l’Església i un tema que té poca presència en el coneixement públic en comparació amb els anteriors, que és “la petició d’alguns grups cristians que torni a fer-se oficial la Missa en llatí”. 

Encara que ha manifestat obertura i consideració sobre alguns aspectes d’aquests temes, ha estat molt clar que no generarà cap ruptura amb la línia dels seus antecessors ni amb la Doctrina de l’Església, mostrant-se comprensiu però ferm davant les expectatives socials en general. Va deixar clar que veu com aquests temes són utilitzats per a la polarització i polititzats quan ha de prevaler la mirada des de la fe, abans que realitzar canvis només per atendre subjectivitats de grups.

Crida l’atenció que hagi plantejat particularment, davant el tema de les misses en llatí, una qüestió que encara no entra de ple en l’espectre de l’atenció pública, amb una resposta que té diversos aspectes: com la ideologització polaritzant que comporta quan és instrumentalitzada per grups rebels al Concili Vaticà II, com poden ser els “sedevacantistes”, que no reconeixen la successió apostòlica en l’Església actual i alguns intents de cisma sota l’al·legat que la celebració eucarística actual no és vàlida. Quan el sentit sacrificial continua essent tan evident com en l’anomenada Missa Tridentina (Concili de Trento), que amb prou feines té una mica més de 480 anys dels més de 2.000 anys del Ritu Catòlic. I recordem també que la Missa en llatí mai no ha estat exclosa ni prohibida i ha continuat apareixent com una de les propostes de formes de celebració en les diferents edicions del Missal Romà fins avui.

La invitació ara és que mireu, en els diferents mitjans de comunicació disponibles, el desenvolupament d’aquesta entrevista o almenys alguns dels seus apartats.

Mn Edwin Vásques

Rector de la Parròquia de Tordera

Quan emprem l’expressió «tenir fe» ho fem habitualment per expressar confiança més que no pas per referir-nos a creure en quelcom que no podem comprovar o demostrar amb la nostra raó o amb mètodes científics, tal com els entenem habitualment. I la confiança genera esperança.

Per a nosaltres, creients, la fe és el nucli de la nostra relació amb Déu. «A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.» (Jn 1,18) llegim en el pròleg del quart Evangeli o Evangeli segons sant Joan. A partir de l’encarnació del Fill de Déu, la fe en Déu adquireix una nova dimensió: Déu es fa home per tal de revelar-se a la humanitat, el mateix Déu que s’ha revelat a través de la seva obra, la creació. Així el Déu creador, vinculat al poble escollit i que ha promès una aliança escatològica amb tota la creació, que vincula la seva divinitat a la història de la humanitat creada per Ell, es fa present de manera definitiva en la persona humana concreta i singular, és a dir única, que és un home amb nom i cognoms, Jesús de Natzaret, el Fill de Déu fet home per acció de l’Esperit Sant.

És el Déu proper, el Déu que comparteix il·lusions, esperances, sofriments i fins i tot la mort. La fe es concreta en aquell que morí i ressuscità, perquè compartint la nostra mort, nosaltres puguem compartir la seva resurrecció.

La fe adquireix en Crist tota la seva plenitud i així nosaltres en podem experimentar la seva força. Ens diu sant Pau «et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes.» (2Tm 1,6). Aquest do que portem en el nostre cor és la fe, però si la fe no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. (Cf. Jm 2,17).

L’acolliment al qui truca a la porta de casa nostra, aquell que fuig de la fam, de la guerra, de la manca d’atenció sanitària, educativa o econòmica, que és tan fill de Déu com nosaltres i tan imatge seva com ho som nosaltres, bé es mereix que aquesta fe nostra, do de Déu, es tradueixi per a ell en caritat, en amor, en llavor d’esperança. Com ens diu el papa Lleó XIV «la connexió entre migració i esperança es manifesta clarament en moltes de les experiències migratòries dels nostres dies. Nombrosos migrants, refugiats i desplaçats són testimonis privilegiats de l'esperança viscuda en la quotidianitat, a través de la seva confiança en Déu i la seva resistència a les adversitats amb vista a un futur en el qual albiren l'arribada de la felicitat i el desenvolupament humà integral.» (Missatge del sant pare Lleó XIV per a la 111a Jornada Mundial del migrant i del refugiat 2025).

+  fra Octavi,

bisbe de Girona