La Sagrada Familia (A)

 

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 2, 13-15.19-23 

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s'hi quedà fins que Herodes va morir. S'havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d'Egipte el meu fill». Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s'aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d'Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d'Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».

El primer diumenge després de Nadal celebrem sempre la festa de la Sagrada Família, però aquest Any Litúrgic (A) ha coincidit, per la data, amb la festa dels Sants Innocents. En l’àmbit de celebració no són festes incompatibles, sinó complementàries. En efecte, si recordem el que ens expliquen els evangelis, és precisament en el sacrifici dels infants innocents on es manifesta l’obediència i la unitat de la Sagrada Família. Josep acull la revelació que rep i, juntament amb Maria, pren l’Infant i fugen cap a Egipte.
 
Avui podem recordar tots aquells infants i famílies que desapareixen en els inhumans bombardejos de les guerres del nostre temps. I fins i tot quan no desapareixen, mereixen tota la nostra empatia i solidaritat, perquè les seves societats queden desfigurades i es veuen abocades a la misèria i a la desestructuració.
 
Mentre nosaltres hem celebrat emotius sopars corporatius (laics o nadalencs) amb els nostres, arreu del món, a causa de la desigualtat social i de les conseqüències dels conflictes armats, molts han passat fred, fam i oblit —i encara avui continuen en aquestes condicions. No importa si no són creients o si ni tan sols coneixen Jesús. Però nosaltres sí que hem de saber reconèixer-lo en aquells que pateixen. I aquest és, precisament, el nostre testimoni cristià: que no ens sigui indiferent la seva diferència ni la seva llunyania geogràfica.  No existeixen un primer o un tercer món; la nostra realitat és la d’un sol planeta, creat pel Pare de tots, i nosaltres som els obrers i les eines en la construcció del Regne de Déu. La nostra actitud davant aquesta consciència és el que ens posarà en sintonia amb “el cel nou i la terra nova”, i és també la nostra manera d’integrar-nos a la Sagrada Família en la defensa dels sants innocents.

 

Mn Edwin Vásquez

Rector de la Parròquia de Tordera

«TINGUEU ELS SENTIMENTS QUE ESCAUEN A ESCOLLITS DE DÉU» (2Col 3,12)

Aquest diumenge 28 de desembre, en el qual tradicionalment celebrem el martiri dels sants innocents, i en el qual aquest any, pel fet de caure en diumenge, celebrem la festa de la Sagrada Família, totes les esglésies diocesanes clausuren arreu del món l’any jubilar de l’esperança. El papa Francesc, en convocar-lo, va voler que fos l’inici d’un camí personal i eclesial cap al proper any jubilar, 2033, en que celebrarem els dos mil anys del misteri de la redempció: de la passió, mort i resurrecció de Crist a Jerusalem. 

Correm el risc que els diversos esdeveniments que ens proposa l’Església se succeeixin l’un a l’altre, i que un cop conclosa la seva celebració en quedi ben poca cosa, o res més que el record d’unes belles cerimònies viscudes amb més o menys intensitat. 

Aquí a la nostra diòcesi han estat tots els arxiprestats els que, en un moment o altre de l’any, s’han aplegat per celebrar junts aquest any jubilar. Aquestes celebracions han estat moments forts per viure plegats la nostra fe, com també ho han estat les múltiples peregrinacions a Roma de les quals en voldria destacar tan sols dues: el jubileu dels joves i la peregrinació diocesana. 

Per viure la fe en plenitud cal viure-la en comunitat i en comunió; és això el que hem demostrat peregrinant tots junts, ja fos a Roma, ja fos als temples jubilars de la nostra diòcesi; en comunió amb el successor de Pere, el papa Lleó XIV, i en comunitat diocesana, l’Església fa camí a Girona. 

En trobar-nos per viure junts la nostra fe, el cor s’eixampla i la fe troba el seu sentit ple. Encara més quan la trobada aplega joves, catequistes, preveres o creients d’arreu del món; un fet que ens dona força i ens obre a l’esperança partint de tantes i tan diverses realitats com viu l’Església. 

El nostre món, també la mateixa Església, està sotmès a una certa dinàmica en la qual cerquem de viure experiències fortes de conversió, que si no venen seguides per un acompanyament espiritual i la vivència profunda i continuada del contacte amb el Senyor, poc ens poden aportar. 

Hem viscut un any jubilar singular, convocat i iniciat pel papa Francesc, de tan grata memòria, i el concloem ara sota el guiatge del papa Lleó XIV, de qui creiem fermament que ha estat escollit per inspiració de l’Esperit Sant per guiar l’Església en aquest nou tram de la seva història. 

Cal que ara quedi en els nostres cors el pòsit d’aquest any jubilar, que ens hagi ajudat a enfortir la nostra fe i a augmentar la nostra esperança tot practicant la caritat. 

Que la Sagrada Família de Natzaret ens ajudi ara i sempre en el nostre camí de fe tenint, com escriu l’apòstol sant Pau, els sentiments que escauen a escollits de Déu. 

 + fra Octavi, 

bisbe de Girona