Diumenge V (A) de durant l'any

 

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 5, 13-16 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

CRISTIANS EN EL MÓN, SAL I LLUM DE LA TERRA
 
Diumenge passat vam començar a escoltar el Sermó de la Muntanya, on Jesús ens presenta les benaurances com a promesa i com a dret a l’alegria per a aquells que segueixen la seva Paraula i viuen, en la Veritat, la Justícia i la Misericòrdia. No les proposa com una recompensa futura, sinó com el fruit natural del seguiment de Crist, ja que Ell mateix, amb la seva vida i el seu ensenyament, encarna cadascuna d’aquestes conseqüències de la vida discipular.
 
Avui el discurs continua amb una afirmació clara: «Vosaltres sou sal de la terra i llum del món». Jesús no està proposant res ni convidant-nos a ser-ho algun dia; està descrivint en què ens transforma seguir-lo i què hauria de brollar amb coherència en aquells que viuen la seva Paraula. Aquí ens descriu la missió del cristià: Ser, en present, sal de la terra. Crida el deixeble a actuar en el seu entorn més proper i vital. La terra és allò més elemental del que tot està format.
El llenguatge de Jesús es nodreix del món agrícola, tan present en la vida quotidiana del seu temps, on la sal tenia un paper fonamental: la sal preserva: en el món antic, la salaó era una tècnica imprescindible per conservar els aliments, sobretot entre els més pobres. El peix i la carn es salaven per tenir reserves en temps d’escassetat. La sal també era fertilitzant: barrejada amb fems d’animals, ajudava que la terra tornés a produir quan el sòl s’havia empobrit per la sobreexplotació. I la sal és, igualment, un element que dona gust: realça el sabor dels aliments i enriqueix fins i tot els més senzills.
A més, la sal era símbol de comunió. En els llibres del Levític i dels Nombres trobem passatges que descriuen com es ruixava amb sal les ofrenes presentades a Déu, com a signe de compromís, d’aliança i de comunió amb la seva voluntat. En la vida quotidiana, compartir el menjar és expressió de vida compartida, i la sal representa aquesta vitalitat del compartir. Fins i tot, en el text original dels Fets dels Apòstols, Lluc diu que «Jesús va compartir quaranta dies la sal amb els seus deixebles» fins a l’Ascensió, com a símbol de la comunió amb el Ressuscitat.
 
Jesús afegeix també: «Sou llum del món». Si la terra fa referència a l’àmbit més immediat i vital, el món expressa la universalitat del que és temporal. El cristià està cridat a il·luminar el món que se li presenta, a discernir-lo, i també a il·luminar el món que se’ns proposa, perquè així es pugui distingir entre l’aparença i la veritat.
 
En ambdues afirmacions Jesús diu: «Vosaltres sou…», en plural, per remarcar que cal un encontre entre un “nosaltres” i un “ells” que desemboqui en el “nosaltres” definitiu: la comunitat universal de deixebles que arriben a Ell a través d’altres deixebles.
 
El Sermó de la Muntanya va començar amb les benaurances i continua descrivint la missió que tenim a partir del que ja som perquè seguim Crist, perquè som deixebles seus. Si vivim de la seva proposta i dins la proposta de la Paraula de Jesús, ser sal de la terra i llum del món ha de ser el resultat coherent del que som. Aquell sabor que sana i renova el sòl de la vida; que preserva l’aliança de Déu amb el seu poble; que dona gust i sentit a l’existència viscuda en comunió. I aquella llum que interpel·la el món i obre camins d’esperança: aquestes han de ser les obres testimonials de la comunitat eclesial, que no cerca l’aïllament, sinó la integració de tothom en la voluntat del Pare, en la dignificació de la persona humana en totes les seves dimensions, en la salvació del món.
Com a cristià, estic responent a la crida de ser sal de la terra i llum del món?

Mn. Edwin Vásquez

Rector Parròquia Tordera

«HA DE RESPLENDIR LA VOSTRA LLUM DAVANT LA GENT» (Mt 5,16)

Aquest diumenge l’Església celebra la jornada de Mans Unides, una organització eclesial que té com a objectiu donar a conèixer i denunciar l'existència de la fam i de la pobresa en el món, les seves causes i les possibles solucions, i alhora reunir mitjans econòmics per finançar els programes, plans i projectes de desenvolupament integral dirigits a paliar aquestes necessitats. 

Per fer resplendir la llum de Déu davant del món ens cal primer de tot ser conscients de les necessitats d’aquest món per tal d’il·luminar allí on més convingui. La fe que professem en Crist, aquesta fe que ha de ser llum per al món i sal per a la terra, es nodreix en l’amor a Crist i als germans, i aquest amor es tradueix en obres concretes d’amor on amor i obres són dos termes convergents que no poden existir l’un sense l’altre. El sentit profund de la fe que ens mou a estimar els altres i a mostrar-los aquest amor amb accions concretes, ens ve de l’amor de Crist, aquesta és la diferència entre l’acció social de l’Església, a través de les seves múltiples organitzacions, i la de qualsevol altre organisme humanitari. Ens ho va dir el papa Francesc diverses vegades quan afirmava que aquesta és la missió de l'Església, d’una Església que guareix, que té cura. A vegades va parlar el papa Francesc de l'Església comparant-la a un hospital de campanya. Entre les missions de l’Església està la d'ajudar i fer organitzacions que ajudin, però si oblidem el sentit de la missió de l’Església, si oblidem el zel apostòlic i posem l'esperança tant sols en els mitjans, l'Església lentament corre el perill de convertir-se en una ONG, potser en una bonica, eficaç i potent organització, però no pas evangèlica, sinó mancada de l’Esperit de Crist, que és el que ens guia. 

«L'Església -deia el papa Francesc- és com Maria: l'Església no és un negoci, no és una agència humanitària, l'Església no és una ONG, l'Església està enviada a portar a tots cap a Crist i el seu Evangeli; no es porta a si mateixa, l'Església porta a Jesús i ha de ser com Maria quan va anar a visitar a Isabel. Què portava Maria? A Jesús. L'Església porta a Jesús: això és el centre de l'Església, portar a Jesús! Si en algun moment succeís que l'Església no porta a Jesús, aquesta seria una Església morta. L'Església ha de portar la caritat de Jesús, l'amor de Jesús.» (Audiència general del 23 d’octubre de 2013). 

En qualsevol empresa que emprenguem en nom de Crist, en nom de la seva Església, cal no oblidar mai que l’amor que la mou, l’amor que ens mou a l’acció, ve de Crist. Sols així resplendirà la seva llum, farem visible la seva llum i serem llum per al món i sal per a la terra.

fra Octavi

Bisbe de Girona