Diumenge de Rams (A)

 

Benedicció dels rams
Lectura de l’evangeli segons san Mateu, 21, 1-12 

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d'un animal de càrrega». Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel». Quan hagué entrat a Jerusalem, s'agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».  

TEMPS PENITENCIAL, TEMPS DE GRÀCIA

Iniciem aquest temps de gràcia que anomenem Setmana Santa, commemoració de la passió, mort i resurrecció del nostre Senyor Jesucrist. El camí quaresmal ha estat un temps propici per exercitar la conversió, que ha d’abraçar tota la vida, però que en aquests dies som convidats a viure amb més intensitat en la nostra quotidianitat, per tal d’integrar-la en la nostra existència com a escola de Vida Eterna.

Per això, aquest Diumenge de Rams, Jesús se’ns mostra com el deixeble del Pare que posa la seva paraula al servei del que Déu vol de nosaltres i per a nosaltres. El salm ens fa veure com ja el profeta Isaïes s’avançava a anunciar aquest Amor de Passió que Crist viuria per aquells que estima. Sant Pau ens recorda la renúncia que Crist va fer de la seva divinitat, fent-se obedient fins a l’extrem, per caminar al nostre costat en la nostra humanitat, ensenyant-nos a ser fills en el Fill i a reconèixer el Nom que ens ha estat donat per a la salvació del món.

Jesús no deixa mai de convidar-nos a seguir-lo. Aprofitem aquest temps fort que se’ns concedeix per recordar que el seu servei d’amor salvador, que es fa present en cada Eucaristia i en cada sagrament, es manifesta d’una manera especial en el Tridu Pasqual que compartirem com a comunitat cristiana, units a tota l’Església universal.

Preguem també, d’una manera molt especial, per la pau al món, per les víctimes de les guerres i pels governants, perquè tinguin consciència de respectar i promoure la dignitat de tota persona humana, per damunt de qualsevol interès.

Mn Edwin Vásquez

Rector Parròquia Tordera

«JO NO SOC RESPONSABLE DE LA SANG D'AQUEST HOME» (Mt 27,24) 

Els relats evangèlics de la passió ens proporcionen, alhora que la descripció dels fets, un ampli ventall i un retrat de les diverses actituds humanes. De la traïció a la indiferència, de la por a l’hostilitat, tot hi juga el seu paper, en aquest relat, i res no hi és sobrer. La litúrgia ens proposa d’escoltar cada any un relat diferent de la passió de Crist, i així el Diumenge de Rams, vertadera porta a la setmana clau de l’any litúrgic, escoltem alternativament els relats de sant Mateu, sant Lluc i sant Marc, i el Divendres Sant escoltem sempre el relat, particularment profund, que en fa sant Joan. Cadascun d’ells amb la seva particularitat i amb els seus accents i matisos, i tots ells complementaris per tal de fer-nos arribar no ja el relat del que en aquells dies va tenir lloc a Jerusalem, sinó de com interpretar aquells fets amb els ulls de la fe, per part dels qui experimentaren el contacte amb Crist ressuscitat. 

La passió segons sant Mateu i el seu sentit més profund, fou meravellosament copsat per Johann Sebastian Bach en un dels seus oratoris més famosos. El compositor va entendre molt bé que en aquells fets hi hagué qui en va prendre part activa, qui fou capaç de vèncer la por i d’acostar-se a Jesús, qui en fou espectador passiu i qui se n’allunyà per tal de prendre distància. Tot plegat actituds ben humanes, que ens acompanyen i es repeteixen a cada moment de la nostra història personal i col·lectiva. 

«Rentar-se’n les mans» ha esdevingut una expressió d’ús habitual, tot i que segurament molts avui no siguin coneixedors del seu origen: una frase feta que indica quan ens volem desentendre d’un problema, habitualment d’altri, i també quan ens sentim incòmodes amb una situació i creiem que ens convé distanciar-nos-en abans no prenguem mal; un mal que creiem que no ens pertoca de rebre. Pilat va intentar no involucrar-se en aquell procés en el qual no acabava de veure la culpabilitat del suposat criminal; sabia que li havien lliurat per enveja, i en veure que no en trauria res de positiu, i que més aviat era a punt de començar un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i mirà de desentendre’s de la sang innocent d’aquell home. Era una innocència en la qual ell creia, però que no fou capaç de defensar tot i tenir els mitjans per fer-ho. Una sang que aviat es vessaria abastament en bé nostre. Crist acceptà voluntàriament la seva passió per assumir el sofriment humà. Darrera del seu sofriment hi ha el sofriment del món, d’un món pel qual Jesús donà la seva vida. Ens hi podem involucrar, ens en podem allunyar o ens en podem desentendre. El Senyor ens convida a no rentar-nos les mans davant del sofriment del món, que és el seu, perquè tots, d’una manera o una altra, en som responsables. 

«No us commou 

el dolor de la seva ànima 

i la vista de tal turment? 

Ai, teniu un cor 

que com la columna del martiri 

i encara més dur ha de ser. 

Apiadeu-vos, atureu-vos!» 

(Passió segons sant Mateu 

de Johann Sebastian Bach.) 

 + fra Octavi, 

bisbe de Girona