Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia

 

Lectures de l’evangeli segons sant Joan, 20, 19-31 

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó». Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas». Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist». Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

“FELIÇOS ELS QUI CREUEN SENSE HAVER VIST”

 

Acabada l’Octava de Pasqua, una “setmana dominical” per celebrar l’alegria de la Resurrecció, celebrem el Dia de la Misericòrdia, que veiem implícit en les lectures d’avui, no perquè hi estigui escrit explícitament, sinó perquè ens mostren la primera acció del Ressuscitat. Això ens recorda que les primeres comunitats entenien la vivència fraterna com a signe i realitat del do de la misericòrdia. Tot ho tenien en comú; ningú no era tan pobre que no tingués res per compartir, ni tan ric que no necessités rebre. Es cercava l’equilibri dels béns temporals, entenent-los com a mitjà i no com a finalitat de l’existència. I el deixeble naixia de l’escolta atenta de la Paraula i de posar-la en pràctica. Pere convida tothom a viure en l’alegria, com a signe distintiu dels batejats, i a rebre l’Esperit com la llavor que la Paraula sembra, que els sagraments alimenten i que la comunitat treballa perquè germini. Aquest conreu no es fa en solitari: és integrador i es manifesta en l’Església.

 

L’Evangeli d’aquest diumenge ens mostra la presència viva de Crist entre els seus deixebles: acompanyant-los, infonent-los coratge davant dels obstacles i compartint el seu propi Esperit. És el mateix Esperit que, sembrat en ells, anirà creixent fins a planificar-se a Pentecosta. Però també els mostra i els dona testimoni de la seva identitat: les mans, els peus, el costat. Sabem que aquests membres del cos humà no revelen per si sols la identitat concreta d’una persona, però Crist ens està dient que Ell és en les mans de la comunitat que treballa amb Ell, que va pel món amb els peus dels qui el porten, i que el costat obert és l’Església que serveix el món a través dels sagraments. Aquesta és la veritable identitat del Ressuscitat, perquè no ha vençut la mort per tornar a un cos temporal magnificat, sinó que la resurrecció ens fa participar plenament de la Vida Eterna i del cos místic de Crist.

 

També hi descobrim la Misericòrdia del Ressuscitat en la situació de Tomàs, anomenat “el Bessó”. El més particular és que sant Joan no especifica de qui és germà. Potser perquè qualsevol de nosaltres podria ser el seu bessó en la incompletesa de la fe? El cas és que Tomàs també mostra un tret significatiu: no és amb els deixebles, no hi era. ¿Potser no tenia por? Ell no va creure pel testimoni dels seus companys; exigia proves tangibles. No és que li faltés fe, sinó que no era completa. Però Jesús, en la seva misericòrdia, cedeix davant la seva necessitat i li permet constatar la seva presència i les ferides que ningú més no podria haver sofert per amor. Davant d’Ell, confessa: «Senyor meu i Déu meu». Són les mateixes paraules que hem incorporat a la nostra litúrgia davant la presència de Crist en l’Eucaristia.

 

Tomàs és el nostre bessó i ens retrata en aquelles circumstàncies en què interpel·lava Jesús quan Ell els digué: «On jo vaig, vosaltres no em podeu seguir ara, però ja sabeu el camí». I Tomàs preguntà: «Senyor, no sabem on vas; com podem saber el camí?» I quan Jesús es disposa a ressuscitar Llàtzer i diu als deixebles: «…anem a Judea» (on buscaven matar-lo), Tomàs li replica i acaba dient: «Anem-hi també nosaltres a morir amb Ell». Som Tomàs quan diem: «No creuré si no…» o «fins que les coses no siguin d’aquesta o d’aquella manera, no creuré». Tanmateix, podem, com Tomàs, trobar pau i guariment per a la nostra fe en les ferides de Jesús, que sempre està disposat a dir-nos: «…porta la teva mà i posa-la al meu costat; no siguis incrèdul, sinó creient… Feliços els qui creuen sense haver vist». La seva misericòrdia sempre és present per ajudar-nos en la petitesa de la nostra fe.

 

Mn. Edwin Vásquez

Rector Parròquia Tordera

 Principio del formulario

Final del formulario

«PAU A VOSALTRES» (Jn 20,21) 

Jesús ressuscitat es presenta als deixebles amb aquesta salutació, sempre la mateixa. La pau és un do preciós, una pau activa, desarmada i desarmant, com ens acostuma a dir el papa Lleó XIV. 

La pau aquests dies està en risc; de fet, sempre hi està. La humanitat, des que és humanitat, no ha viscut cap moment sense un conflicte armat; uns succeeixen als anteriors, unes causes a unes altres i darrere de tot sempre hi ha l’ambició per controlar territoris, pobles i recursos naturals o econòmics. En plena guerra freda, el papa sant Joan XXIII escrivia: «La pau a la terra, suprema aspiració de tota la humanitat a través de la història, és indubtable que no pot establir-se ni consolidar-se si no es respecta fidelment l'ordre establert per Déu.» (Pacem in terris, 1). I l’ordre establert per Déu es fonamenta en el manament de l’amor: a Déu i als altres. 

Eren temps de l'anomenada guerra freda entre est i oest, amb una Europa dividida i molt de dolor al cor de la humanitat, després de la segona guerra mundial, que fou el conflicte bèl·lic més sagnant de la nostra història. Però els blocs van desaparèixer amb la caiguda del mur de Berlín l’any 1989, una fita en la qual sant Joan Pau II hi tingué un paper no pas menor. Aleshores, en un viatge a Mèxic, ell mateix ens alertava tot dient: «Els esdeveniments de la història recent han estat interpretats, a vegades de mode superficial, com el triomf o el fracàs d'un sistema sobre un altre; en definitiva, com el triomf del sistema capitalista liberal. Com si determinats interessos volguessin portar l'anàlisi a l'extrem de presentar el sistema que consideren vencedor com l'únic camí per al nostre món, basant-se en l'experiència dels revessos que ha sofert el socialisme real, i defugint el judici crític necessari sobre els efectes que el capitalisme liberal ha produït, almenys fins al present, als països anomenats del Tercer Món.» (9 de maig de 1990). 

La guerra no és pas cap fenomen nou, però la seva irreductible presència no ens ha de portar a un pessimisme estèril; cal treballar per la pau, en tot moment, des de la base fins als centres de poder que tenen a les seves mans una part no pas petita de la responsabilitat dels conflictes. 

Crist ressuscitat, amb la seva salutació -«Pau a vosaltres»- ens marca el camí. Sense Crist, la pau és difícil d’assolir; si llegim l’Evangeli, la pau esdevé un element fonamental del Regne que estem cridats a anunciar. Ens ho deia el passat Diumenge de Rams el papa Lleó XIV: «Crist, Rei de la pau, continua clamant des de la seva creu: Déu és amor! Tingueu pietat! Deposeu les armes, recordeu que sou germans!» 

Preguem doncs amb intensitat, sense defallir i amb esperança perquè la pau que Crist ens desitja es faci realitat. 

+ fra Octavi, 

bisbe de Girona

AQUESTA SETMANA PREGAREM PER:

DATA	HORA i LLOC	INTENCIONS
DILLUNS 13 St. Martí I	19:00h Rosari 19:30h Missa a la capella	Raquel Roig Famadas
DIMARTS 14 St. Lambert	19:00h Rosari 19:30h Missa a la capella 20:00h Rosario del Manto	Encarnación Colodro García
DIMECRES 15 St. Elm	19:00h Rosari 19:30h Missa a la capella	Dolores Vilches Cobo
DIJOUS 16 St. Toribi	18:30 Exposició del Santíssim 19:00h Rosari 19:30h Missa a la capella	Montserrat Marín Bautista
DIVENDRES 17 St. Simeó	19:00h Rosari 19:30h Missa a la capella	Jaime de Jesús Palacio
DISSABTE 18 Sta. Anastàsia	18:00 Misa en la Iglesia (cast) 19:00h Rosario 19:30h Missa a l’Esglèsia	--- Mª Teresa Reyner Joan Serra
DIUMENGE 19 St. Dionís	09:30h Sant Pere 11:00h Missa a l’Esglèsia	Varis Mª Rosa Camello Ginesta