Diumenge de Pentacosta

 

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan, 20, 19-23 

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó».

Hem arribat a la festa amb què finalitza la Pasqua, però no és només això: és la Pasqua de Pentecosta. Això significa el nostre propi pas d’una vida sense l’Esperit Sant a una vida animada per aquesta gràcia que el Pare vol per a cadascun dels seus fills. Per l’adhesió a Crist com a Senyor, quedem units a una família de germans que aprèn a viure com un regne de servidors. D’això tracta la construcció del Regne de Déu.

Durant tot aquest temps hem anat llegint el llibre dels Fets dels Apòstols, que ens ha mostrat el model d’aquella primera comunitat cristiana que començava el mateix aprenentatge que nosaltres continuem vivint avui, en ple segle XXI. Hem vist com els deixebles van rebre del Ressuscitat l’Esperit que Ell va alenar sobre ells, com si els creés de nou, per enfortir-los i enviar-los a la missió de predicar, batejar i perdonar els pecats, perquè tots els pobles poguessin formar part de la gran família de Déu i del cos místic de Crist, que és l’Església.

Les lectures d’aquesta festa ens recorden també com aquells que a Babel, moguts per l’orgull, volien arribar al cel construint una torre per fer-se un nom per mèrit propi, ara són reunits per l’Esperit de la Veritat i de l’Amor. Déu els uneix amb la seva gràcia perquè, enmig de la diversitat de dons rebuts, puguin formar un sol cos, amb Crist com a cap, i reconèixer el Fill de Déu com a Senyor. Així és com el Pare ens fa fills en el Fill.

Sant Pau parla també al nostre món d’avui, tan semblant moltes vegades a la Corint del segle I. Ens recorda que és gràcies a l’Esperit Sant, donat per Crist, que arribem a la Veritat, aprenem a demanar allò que ens convé i rebem els dons necessaris per evangelitzar el nostre temps. És aquest mateix Esperit qui ens ajuda a reconèixer Jesús com el Mestre i model dels deixebles de tots els temps.

Però especialment ens ajuda a viure la unitat dins la diversitat de carismes i dons, que demanen el nostre servei al món i una vida comunitària capaç de donar testimoni de l’amor que Déu té per totes les seves criatures. També la mateixa creació participa d’aquesta obra de renovació i restauració que l’Esperit porta a terme.

L’Evangeli de la vigília de Pentecosta ens presenta Jesús convidant tots els assedegats a anar a Ell per beure. Qui s’acosta a Crist rep una renovació que dona vida, condueix a la plenitud i transforma el qui beu en una nova font d’on altres també podran saciar la seva set. No serà una altra aigua, sinó la mateixa que Jesús dona perquè sigui compartida.

I l’Evangeli del dia ens retorna a l’inici de la Pasqua de Resurrecció per refrescar dins nostre aquella esperança tan necessària, nascuda del sacrifici d’amor que Jesucrist ha fet per nosaltres. També ens recorda que, des de la primera aparició als deixebles, Jesús els comunica l’Esperit, com una llavor que calia cuidar i fer créixer perquè donés fruit.

Tenint presents totes aquestes ensenyances i celebracions que hem anat vivint durant el temps pasqual, també nosaltres estem cridats a fer madurar l’Esperit Sant rebut en el Baptisme i alimentat a través de la catequesi, dels sagraments i de cada trobada amb la Taula de la Paraula i de l’Eucaristia.

Perquè l’Esperit, al mateix temps que ens il·lumina i ens ajuda a renovar la nostra conversió, també creix en nosaltres quan obrim el cor a la gràcia de Déu que rebem en aquests dons.

Demanem, doncs, amb fervor a l’Esperit Sant que ompli amb la seva presència tots aquells buits de sentit que l’home d’avui ha anat creant amb la seva autosuficiència i la seva distància de Déu.

Bona Pasqua de Pentecosta!

Mn Edwin Vásquez

Rector Parròquia de Tordera

«TOTS QUEDAREN PLENS DE L'ESPERIT SANT» (Ac 2,4)

Estem tancant el temps pasqual; quaranta dies després del diumenge de Pasqua l’Església ens proposa de celebrar l’Ascensió del Senyor, i deu dies després la vinguda de l’Esperit Sant damunt dels deixebles. Des de fa uns quants anys, l’Ascensió, com el Corpus, ha passat de ser celebrat de dijous a diumenge, però es manté aquesta unitat en la successió de les celebracions. 

La Pentecosta ens recorda un moment molt important en la història de l’Església. Els apòstols havien anat fent experiència del ressuscitat, una experiència per a ells desconcertant; allò que vivien, tot i que el mateix Crist els ho havia anunciat, no ho havia viscut mai ningú abans. La força de l’Esperit Sant davallant sobre els apòstols significà l’impuls imprescindible per entendre la totalitat del misteri de la redempció, per emprendre la tasca evangelitzadora i adquirir així el coratge necessari per ser testimonis del Crist ressuscitat enmig del món. 

Nosaltres també rebem la força de l’Esperit Sant, perquè també ens cal rebre-la per esdevenir vertaders deixebles de Crist. La reben els nostres catecúmens, cada cop més nombrosos, quan reben els sagraments d’iniciació cristiana, és a dir: el baptisme, la confirmació i la comunió. I per als qui hem rebut el baptisme essent infants és en la confirmació quan rebem el do de l’Esperit Sant i aquest moment esdevé la nostra Pentecosta personal. 

Ho vivim especialment aquestes setmanes del temps pasqual en moltes de les nostres parròquies. Aquest sagrament té una doble dimensió: personal i comunitària. Personal, en tant que cada jove, havent-se format en la fe a través de la catequesi, manifesta la seva fe, el seu compromís amb Déu: Pare, Fill i Esperit Sant, i amb l’Església; renuncia alhora a tot allò que el pot allunyar de Déu i de la comunió amb els germans i germanes. Però aquest sagrament, com tots els altres sis, té una dimensió comunitària, cada comunitat parroquial escolta la professió, la renovació de la fe dels nostres joves o no tan joves, i fa ella mateixa una renovació de la seva fe com a comunitat davant del mateix bisbe, signe d’unió de la comunitat diocesana. 

Ho expressem en una proclamació: «Aquesta és la nostra fe, aquesta és la fe de l’Església, que ens gloriem de professar, en Crist Jesús, Senyor nostre.» Potser a vegades no hi fem prou atenció, a allò que anem escoltant o dient al llarg del ritus. Certament, demanem als nostres joves que abans de rebre l’Esperit, renovin la professió de la seva fe en unió de tota l’Església, aquella que els seus pares i padrins professaren per ells el dia del seu baptisme. Alhora, tota la comunitat renovem i proclamem amb ells la nostra fe, la fe que ens uneix i que cada any renovem en la festa més important de l’any litúrgic, la vetlla pasqual. El do de l'Esperit compromet a donar testimoniatge de Jesucrist i de Déu Pare, i assegura la capacitat i la valentia per a fer-ho. 

+ fra Octavi, 

bisbe de Girona