Diumenge XII (A) de durant l'any

 

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu, 10, 26-33

 

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

«L’Esperit de la veritat donarà testimoni de mi —diu el Senyor—; i també vosaltres donareu testimoni» (Jn 15,26b-27a)

El missatge evangèlic d’aquesta setmana es desenvolupa en el marc del Sermó de la Muntanya. Jesús continua parlant als deixebles del nostre temps per portar-nos a viure el perdó des de la clau d’«estimar els altres com a nosaltres mateixos», i ens continua animant a trobar-nos amb la Llei de Déu no com una càrrega feixuga, sinó com un camí d’alliberament que fa possible la justícia en les nostres relacions. Ens recorda una vegada més la necessitat de viure les nostres vocacions particulars cercant sempre el bé comú, que esdevé el nostre tresor al cel. I, enmig de tot, ens convida a mirar amb la llum que el Pare ens dona perquè la nostra mirada il·lumini la foscor i el nostre camí de conversió assenyali també el camí als altres.

Les primeres paraules que encapçalen aquesta reflexió són l’antífona que se’ns proposa abans de la proclamació de l’Evangeli d’aquest diumenge. Ja ens suggereixen quin és el fonament de la vida cristiana que trobem en les lectures que escoltarem. La primera ens recorda la confiança que el profeta Jeremies tenia en Aquell que l’havia enviat, malgrat que tot i tothom semblaven estar en contra seva. No és la confiança en una venjança que satisfà l’orgull humà, sinó la certesa en l’equilibri que conté la mateixa Llei de Déu. No perquè Déu estigui vigilant els qui transgredeixen per reclamar-los les seves faltes, sinó perquè qui camina contra la veritat, tard o d’hora acaba ensopegant a causa de la seva pròpia ceguesa. El salm 68 ressona amb l’eco de les paraules de Jeremies, glorificant Aquell que té cura dels justos i no deixa sense fruit els esforços dels qui volen ser testimonis seus.

En la continuïtat de la lectura de la carta als Romans, venim de recordar que abans no teníem la força de l’Esperit i que, tanmateix, Crist es va entregar per nosaltres per justificar-nos i donar-nos l’Esperit Sant. Avui, sant Pau ens posa davant la causa de l’entrada de la mort al món, recordant-nos que Adam havia estat cridat a donar testimoni del seu Creador, però que la seva caiguda va obrir la porta al mal, a la injustícia i a la mort. Crist, però, ofert com el nou Adam, restaura la relació amb el Pare i esdevé per a nosaltres el model perfecte de la veritable humanitat.

L’Evangeli d’avui gira al voltant d’un sentiment que identifica profundament la nostra condició humana i que no desapareix, sinó que adopta formes diferents segons els temps i les circumstàncies que vivim: la por. Jesús ens torna a demanar que no tinguem por, però aquesta vegada ho fa d’una manera molt concreta: «No tingueu por dels homes... No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima». I després ens mostra amb quin amor ens cuida el Pare, recordant-nos que, si té cura de les més petites de les seves criatures, quant més no farà per nosaltres, creats a la seva imatge i semblança.

Aquestes paraules són dites perquè ens centrem en la missió que tenim en el món: no ser-ne simples espectadors, sinó testimonis de la veritat. Perquè treballem per defensar la nostra identitat de fills de Déu i perquè l’única por que tinguem sigui la de mundanitzar la nostra fe, normalitzar el pecat i caure en la supèrbia de pensar que no necessitem el perdó de Déu. Si permetem que això passi, estarem deixant escapar la gràcia més gran, aquella que supera qualsevol bé temporal: la redempció.

Per advertir-nos d’aquest perill, Jesús ens recorda que l’única por legítima per al cristià és aquesta: «Temeu aquell que pot fer perdre en el foc l’ànima i el cos». Una invitació no a viure angoixats, sinó a mantenir-nos vigilants perquè res no ens separi de l’amor de Déu i de la vida nova que Crist ens ha obtingut.

Mn. Edwin Vásquez

Parròquia de Tordera

«DÉU US TÉ COMPTATS CADA UN DELS CABELLS. NO TINGUEU POR» (Mt 10,30-31)

En l’Evangeli segons sant Mateu, Jesús adreça als seus deixebles unes paraules que travessen els segles i arriben amb força fins al nostre temps: «Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por». Aquesta expressió no són paraules buides, el que expressen és una revelació profunda de l’amor de Déu per cadascun de nosaltres. Som reconeguts, estimats i acompanyats personalment pel Pare, de manera individual, cadascun de nosaltres, és la nostra unicitat de fills de Déu. Res de la nostra vida no li és indiferent, absolutament res. 

Vivim en una època marcada per moltes incerteses. Al nostre voltant hi ha guerres, dificultats econòmiques, solitud, malalties o angoixes, al nostre voltant els canvis accelerats de la societat generen inquietuds i pors. També l’aparició de noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial, desperta interrogants sobre el futur de la persona humana, del treball i de les relacions socials; ho fan potser com mai, molt més que quan durant la revolució industrial del segle XIX els models socials estaven a punt de canviar de manera radical. Davant d’aquest panorama, la paraula de Jesús ressona amb una actualitat sorprenent: «No tingueu por». 

L’encíclica Magnifica humanitas del papa Lleó XIV ens recorda precisament la grandesa de la persona humana, ens recorda la seva dignitat, la nostra unicitat i la necessitat de protegir-ne la dignitat enmig dels grans canvis del nostre temps. El Papa afirma que la tecnologia ha d’estar sempre al servei de la persona i mai no ha de reduir l’ésser humà a una dada, a una funció o a un instrument. La dignitat humana neix del fet que som creats a imatge de Déu i cridats a una vocació d’amor i comunió i això res no pot canviar-ho. 

Quan Jesús ens diu que Déu té comptats tots els nostres cabells, ens està recordant que cadascuna de les nostres vides és única i irrepetible i que som seus, que pertanyem a Ell i que la vida, des del seu inici fins a la seva fi, és un veritable regal de Déu. En un món que sovint valora les persones pel seu rendiment, la seva eficàcia o la seva utilitat, l’Evangeli proclama una veritat alliberadora: el nostre valor no depèn del que produïm, sinó de l’amor amb el qual Déu ens mira; el més important és ser fills de Déu. La confiança cristiana no és ingenuïtat ni evasió dels problemes. És la certesa què Déu camina amb nosaltres. Fins i tot en els moments de foscor, quan sembla que les forces humanes són insuficients, el Senyor sosté la nostra esperança. Per això, el cristià no pot viure dominat per la por, sols pot viure animat per la fe. 

Que aquesta paraula de Jesús ens ajudi a mirar el futur amb serenor. Déu ens coneix pel nostre nom, coneix les nostres joies i les nostres ferides. Ens acompanya cada dia i ens convida a ser testimonis de confiança enmig del món. Si el Pare celestial té comptats fins i tot els cabells del nostre cap, com no tindrà cura de tota la nostra vida? Per això, avui i sempre, escoltem amb fe i amb confiança la veu del Senyor que ens diu: «No tingueu por». 

+ fra Octavi, 

bisbe de Girona