Diumenge XX (A) de durant l'any

 

Lectura del evangeli segons sant Mateu 15,21-28

En aquell temps, Jesús, sortint d’allà, es retirà a la regió de Tir i Sidó. I succeí que una dona cananea vinguda d’aquelles contrades cridava, dient: «Compadeix-te de mi, Senyor, fill de David! La meva filla està molt malmenada per un dimoni». Però ell no li respongué paraula.

I acostant-s’hi els seus deixebles, el supliquen dient: «Despatxa-la, perquè crida al darrere nostre». Però ell, responent, digué: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Però ella vingué i l’adorà, dient: «Senyor, ajuda’m!». I ell, responent, digué: «No està bé prendre el pa dels fills i tirar-lo als cadells». Però ella digué: «Sí, Senyor, perquè també els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». Llavors Jesús, responent, li digué: «Oh dona, gran és la teva fe! Que et sigui fet com tu vols». I es va guarir la seva filla en aquella hora.

«DONA, QUE N’ÉS, DE GRAN, LA TEVA FE! QUE ES FACI TAL COM TU VOLS» Mt 15,28

Vivim en un temps evidentment crític. L’estat de la natura i de les nacions ens mostra fins on ens poden portar els excessos i les injustícies contra la creació i la dignitat humana. Quan Jesús pregava pels seus deixebles abans de la seva Passió, deia: «Pare, no et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne.» Estar preservats del món no significa instal·lar-nos en una bombolla des de la qual, com a privilegiats, allò que passa al món no ens importi. El que vol el Mestre és que no ens corrompi la influència del sistema-món, perquè la nostra identitat cristiana estigui al servei del món a través de l’Amor i de la justícia de Déu, ajudant a recuperar-ne l’equilibri. No serveix de res el simple judici subjectiu dels qui es creuen justos; el que realment ajuda és l’aportació individual i comunitària, des de cada vocació particular i des de la integració en comunitats actives dels qui compartim aquesta fràgil condició temporal. Per això, demanem l’Esperit de Déu perquè ens ajudi a discernir què podem fer i, així, generar iniciatives que contribueixin a corregir els camins equivocats del món.

A això mateix ens crida avui el Senyor per mitjà del profeta Isaïes: les barreres que ens separen han de desaparèixer, perquè la vocació a formar part del Poble de Déu és oberta a tothom, sense distincions. L’únic que cal és guardar el dret i practicar la justícia segons la Llei de Déu, que preserva l’equilibri i la dignitat de la creació. El punt de partida és l’Amor veritable, que construeix el Temple que acull tothom: no pas un edifici, sinó la unitat en la diversitat dels qui reconeixen un sol Pare i viuen com una sola Família.

Sant Pau ha patit pel rebuig de Crist per part del seu poble segons la carn, i reconeix que aquest rebuig va afavorir l’obertura de l’Evangeli als gentils. Ara prega desitjant que la conversió dels pagans sigui també un estímul perquè els seus tornin al Déu revelat en el seu Fill. Avui, el testimoni dels qui avancem pel camí de la conversió ha de ser tan autèntic que esdevingui un impuls cap a la fe per als qui encara no creuen.

Diumenge passat Jesús va dir a Pere, quan estava a punt d’enfonsar-se: «Home de poca fe! Per què has dubtat?», perquè havia deixat que la por i el dubte fossin més forts que la seva confiança en Ell. Avui l’Evangeli ens mostra com Jesús admira la fe d’una dona pagana i estrangera, que surt de la seguretat de la seva identitat cultural i de les seves creences religioses per acudir a Ell, que en la seva realitat humana s’ha encarnat en el poble jueu i que, per a la fe universal, és el rostre visible del Déu únic. Ella no dubta d’Ell i confia en el seu poder. Fins i tot quan la seva humilitat és durament posada a prova, continua responent plena d’esperança en Aquell que la prova. D’aquí neix l’elogi que Jesús fa de la seva fe: no es va trencar davant d’unes paraules que altres haurien pogut considerar políticament incorrectes. Pere era jueu, hereu d’una tradició religiosa, educat en la fe en el Déu que havia escollit el seu poble, i tenia la certesa que caminava al costat del seu Fill; tanmateix, arriba a dubtar i a tenir por. Heus aquí el contrast entre la dona cananea i Simó Pere.

Cadascun de nosaltres pot trobar en aquest contrast la seva pròpia història. Podem portar molts anys de pràctica religiosa i, al mateix temps, lamentar-nos del nostre desert espiritual, permetent que el dubte o el desànim enfosqueixin l’evidència de l’Amor de Déu per nosaltres. L’antídot contra tot allò que amenaça la nostra confiança en Déu i que ens pot portar a perdre la fe és la humilitat. Per això convé recordar la frase de santa Teresa que vam deixar en el Full anterior: «La humilitat és la base de la vida espiritual. I sense humilitat no existeixen les altres virtuts.»

Mn Edwin Vásquez

Rector de Tordera

Compartim el programa "La Veu de la Parròquia" d'aquesta setmana, on trobareu tota l'actualitat de la Parròquia de Tordera. A més de l'espai «Església Viva» del Bisbat de Girona.

Mn. Edwin Vásquez comparteix el seu comentari sobre la vida de la nostra comunitat, les celebracions, les activitats i els esdeveniments més destacats de la setmana.

Fes clic aquí "La Veu de la Parròquia"