Diumenge XXI (A) de durant l'any
Hem viscut una setmana de celebracions de Festa Major que han abastat totes les expressions de la cultura, amb espectacles adreçats a tots els públics. És comprensible que això tingui lloc en el context de l’estiu, temps de vacances que trenca el ritme habitual de la resta de l’any i ajuda a posar color a la recta final de la temporada, abans que tot torni a la normalitat amb l’inici del nou curs. Has recordat que celebrem la festa patronal de sant Bartomeu Apòstol? Acabarà amb una Missa simplement com un acte més?
Continuem amb el llibre d’Isaïes. Avui ens trobem amb la profecia de Déu adreçada a Sobnà, majordom del palau durant el regnat del rei Ezequies, que intentava influir sobre el monarca perquè s’aliés amb Egipte contra Assíria, cosa que portaria el poble a la infidelitat, en deixar de confiar en l’acció de Déu en la seva història. Sobnà era també un home orgullós que volia passar a la posteritat fent-se construir un sepulcre monumental, a l’estil dels grans personatges egipcis. Per això el profeta li anuncia que serà substituït per Eliaquim, un home d’origen humil, preocupat perquè el poble conegui Déu i sigui fidel a l’Aliança.
En sintonia amb les paraules del profeta, el salm ens porta a recordar i exalçar tot allò que l’Aliança amb el Senyor ens dona. Per això convé que guardem especialment en la memòria la resposta del salm, que és també la seva darrera frase: «Senyor, el vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor.»
La clau temàtica d’aquest diumenge és la recerca de Déu, més que no pas pretendre conèixer-lo com coneixem un objecte o un concepte. Déu el coneixem a partir d’allò que Ell mateix ens ha revelat actuant en la Història de la Salvació, i la plenitud d’aquesta revelació es troba en l’encarnació del seu Fill. Per això sant Pau ens recorda que ningú no ha estat conseller de Déu, ni ha penetrat en el seu pensament per suggerir-li els plans de la creació i del sosteniment de l’univers.
Jesús continua la seva missió en territori pagà, a Cesarea de Filip, una regió plena de temples dedicats als cultes de l’Imperi romà, entre els quals destacaven els dedicats al Cèsar, considerat com un déu vivent. És allí on pregunta als seus deixebles: «Qui diu la gent que soc jo?» Però allò que realment li interessa és que els seus seguidors es facin personalment aquesta pregunta: Per a mi, qui és Jesús?
Avui, més que mai, podem viure sense ser prou conscients que potser no tenim clar qui és Jesucrist en la nostra vida. I, com ens convida a comprendre la Carta als Romans, primer hem de tenir present que Déu no es deixa domesticar com si fos un objecte del nostre raonament, sinó que cal cercar-lo amb humilitat. No n’hi ha prou d’estudiar Teologia, conèixer la doctrina i el Catecisme o participar en les celebracions litúrgiques. La veritable pregunta sempre és personal: Qui és Jesús per a mi? Quin lloc ocupa realment en la meva vida? Perquè podem afirmar amb els llavis que Jesús és el Senyor i, tanmateix, viure com si el nostre senyor fos qualsevol dels interessos temporals que ocupen la nostra vida, tal com li passava a Sobnà. Avui Jesús ens fa la mateixa pregunta i, si la nostra resposta neix de la certesa que «Ell és el Fill de Déu», no hi haurà cap tempesta capaç d’enderrocar la nostra casa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada